Quim Bou, nascut a Vidreres i resident a Cornellà del Terri, ha guanyat a Astúries un nou premi a afegir a un llarg llistat. En aquesta ocasió ha estat per Orn: història universal. 2, el superheroi protagonista del qual és un gos d’atura.

Per què se’n diu còmic si no fa riure?

– És un tema complicat. Els primers còmics que van sortir eren tires als diaris, i eren humorístiques. I així ha quedat. El problema és que en tenir aquest origen, molta gent pensa que o fa riure o està dedicat al públic infantil, quan en realitat hi caben tots els gèneres, com al cinema o la literatura.

El gran bressol encara és EUA?

– No cregui, el que hi ha allà és una indústria molt potent. Però per exemple, el Japó, és una màquina de fer còmic, amb magnífics autors. I també està arribant molta cosa de Corea.

Una part del seu aprenentatge el va fer al taller d’Emília Xargay.
No hi veig gaire relació amb el còmic

– Doncs em va ensenyar molt. La recordo com una persona molt curiosa, a la qual interessava tot. Li ensenyava els meus dibuixos. Era una dona molt simpàtica, molt oberta. Molt del que sé de dibuixar ho vaig aprendre allà.

Les historietes de Disney han fet mal a diverses generacions?

– No és que hagin fet mal, de fet representen un gran corrent. Però és com tot: sense mesura les coses cansen. És que durant molts anys vaig estar preocupat per tenir cinc dits a la mà, en lloc de quatre que era més normal. Realment, això de dibuixar personatges amb quatre dits no sé d’on va sorgir, però era tot un món.

Per què han anat desapareixent tantes revistes de còmic?

– A començament dels 80 va haver-hi un cataclisme. Suposo que va ser culpa de tots: autors, editors, venedors. A Catalunya continua havent-hi molts autors, però la majoria ja no vol publicar aquí, sinó als EUA, França, etc. Ja estan preparats per aquest mercat internacional.

Hi ha llibertat d’expressió?

– Home, (riu) jo m’ho pensaria dos cops, si hagués de fer un dibuix del Rei o dels Prínceps. És bastant trist que hi hagi temes intocables, perquè de broma se n’ha de poder fer de tot. Jo no faig sàtira política, i també m’he trobat algun dibuix censurat.

Expliqui, expliqui

– Il·lustrava un llibre de text, i per mostrar alegria per l’arribada d’un noi -no un nen- vaig dibuixar una ampolla de cava. Em van dir que no podia ser, perquè era un llibre per mainada. També vaig tenir algun problema amb alguna faldilla que es veu que no era de mida reglamentària.

L’Orn, és un gos d’atura. No és un animal que un imagini lluitant contra el mal

– L’encant de l’Orn és que és un guerrer en un món de dracs i fantasia, però és un paio supertranquil, que sovint prefereix mirar-s’ho de lluny. Té un passat obscur que els lectors encara no coneixen.

Va perdre un xai d’un ramat?

– Potser sí (riu). M’agrada crear personatges més propers a l’antiheroi que a l’heroi, són més rics. [Diari de Girona]