Permeteu-me, però per a còmic antiracista en Charles Chaplin, Xarlot. Aquest any (1999), el 110 aniversari del seu naixement. Em ve a la memòria la pel·lícula El gran dictador realitzada pel geni del bastonet el 1940.

Chaplin, en aquella obra mestra de la sàtira política, improvisa una de les peces oratòries més emocionants i antiracistes de la història del cinema i la prosa. El CD del joc que acompanya aquest El mes del Drac inclou, gratament, una referència a aquesta peli.

Ja el 1917, en arribar als Estats Units, realitza la pel·lícula muda L’emigrant, que caldria recuperar un dia d’aquests amb l’imprescindible col·laboració de Guillem Terribas i del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona de Catalunya. El compromís de Chaplin com a còmic antiracista és patent.

El dibuixant i guionista de còmics Quim Bou (a) Déu, ve de la Selva. En el sentit geogràfic (la Selva és la comarca bressol de Quim Bou).

En el sentit informatiu, el còmic és una eina d’informació i -especialment en el cas que ens ocupa- de formació, i la informació és una selva, que diria aquell. I la formació? també?

En el sentit històric, el 1986 -com passa el temps!- Quim Bou i un col·lectiu de dibuixants de còmics varen començar a editar El llibre de la Selva/Còmic català, que s’imprimia a Arbúcies, municipi solidari de la comarca de la Selva.

Quim Bou ha parit El mes del Drac amb línia clara, tant per l’estil gràfic i com pel que s’explica en els tres volums en què es presenta el còmic que es presenta avui i ara, a quatre dies de l’estrena mundial de La amenaza fantasma i a un mes i mig de les tragèdies de Ca n’Anglada i Banyoles.

Fantasmes com el conseller de la Generalitat, Antoni Comas, que no té res de còmic, però sí de probable protagonista de pel·lícula de Berlanga a l’estil d’una impossible L’escopeta nacionalista, farien bé de llegir-se’l, ara que sembla que disposarà de prou temps per fer-ho.

Doncs, la primera bafarada dels vents del canvi s’ha endut el conseller de Benestar Social Comas a can Pistraus. Al nou Parlament català sortit del 17-O no hi serà Comas, i punt.

I ara què? Sense Comas i els seus puntassos què farem?

Per quan l’anunciada reunió de la Comissió Interdepartamental d’Immigració de la demarcació de Girona de la Generalitat ampliada amb l’Ajuntament de Banyoles i les associacions del Pla de l’Estany?

Reunió anunciada a finals de juliol de cares al setembre -ja hi som- i arran dels atacs violents rebuts pel col·lectiu de veïns d’origen extracomunitari residents a Banyoles. Comas, que ja va perdre els papers i una gran oportunitat de treballar amb tothom i conjuntament en l’àmbit de la realitat, que ell va bombardejar al juny de l’any passat, de la Taula de Treball sobre Immigració que la pròpia delegació territorial gironina de Benestar Social presidia, aquest agost passat es treu de la màniga declaracions de crítica radical a l’actual Llei d’Estrangeria aprovada en el seu moment a Madrid pel govern de torn, el del cambio, amb el concurs imprescindible del vot de la seva coalició i, no prou satisfet, afegeix que no tolerarà que el centre islàmic projectat a Barcelona es converteixi en una escola d’integrisme.

Després del COmiat de COmas tornem al CÒmic, i punt

Els joves (i no tan joves) sabran entendre el món fantàstic, o millor dit, el món fantàsticament real, de l’Illa de Frea dibuixada en suport paper per Quim Bou. Per exemple: la realitat de l’Illa de Timor dibuixada per la CNN en suport vídeo ens agafa més lluny (a les antípodes) i és possible que ens resulti més complicat d’entendre què és el que passa en aquesta darrera illa. Però, Frea, Frea és aquí mateix.

Elfs blaus (autòctons) i Mesotrolls (extracomunitaris) en mans del bipartidisme. Us sona això? El artit dels terratinents i burgesos, el Partit Liberal (potser de la mateixa internacional del GIL), vol augmentar el nombre, els cupos, d’immigrants Mesotrolls i el Partit Noble (els de tota la vida, potser de la internacional de l’Hola! o de l’Avui) que ja en tenen prou amb els Mesotrolls actuals i fins i tot parlen d’integració (dins d’un ordre, del seu ordre)… Però, ep!, ambdós estan d’acord amb un fet que queda prou clar cap al final de la tercera part del TBO i que avui és de rabiosa actualitat política.

A una vinyeta de la pàgina 20 es diu textualment: (…) D’aquí a uns mesos hi haurà eleccions i d’aquesta situació en trauran (en el Senat) tant profit com puguin. Res més. Si als senadors no els importen els mateixos Elfs blaus, creus que perdran la son per un grapat de Mesotrolls?, i punt.

Per acabar

No sóc ningú per suggerir guions per a nous còmics. Però des que còmics com els mítics Tòtem, 1894, Víbora, Cimoc, Rambla… en la dècada dels setanta a Catalunya van deixar petjada en tot un públic lector d’aquests productes (igual que en cinema podríem citar Nova York 2000 amb Yul Bruner, la saga dels Mad Max, la trilogia de la Guerra de les Galàxies, Brazil, 1984 -llibre apart-…) el futur que se’ns dibuixava en parlar d’un temps Més enllà del 2000 o d’un temps en altres coordenades d’espai o de difícil ubicació, sempre aquell futur ha estat dibuixat violent, autoritari, masclista -fins i tot elles-, xenòfob, armat fins a les dents, corrupte…

Per què no dibuixar la utopia, si parlem de política, i fins i tot la quimera, si fem còmics? D’un món pacífic, divers i alhora tolerant -no són definicions contradictòries-, harmoniós, ecològicament sostenible, democràtic fins a la medul·la, amb les tecnologies no contaminants a l’abast de tothom, amb Elfs blaus o negres i Mesotrolls o Nariguts?

La percepció de la realitat somiada o dibuixada, que ve a ser el mateix, pot empènyer/empuchar -que diuen els nens i les nenes- que el kanvi (amb k) esdevingui proper i no Més enllà del 3000, que a tots, aquí ens agafa, ara com ara, molt lluny.

El mes del Drac és un còmic amb intenció. Amb molt bona intenció. Editat pels GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i treballadors estrangers).

Aquesta és, doncs, la intenció, i punt final.

Llegit a la Llibreria22 de Girona
(P.d.: finalment Comas va a la llista de CiU. Què hi farem?)

Quim Bou és el responsable de l’Aula de còmic del Centre cívic Sant Narcís