Suposem un Ajuntament petit. Suposem-hi un regidor, que no és l’alcalde, molt tossut i mesell. Imagineu que s’encaparra a prendre una decisió que va contra tota lògica política, que l’afer del qual ja és protagonista acaba en una sentència que condemna l’Ajuntament. Penseu que si tot s’hagués fet ordenadament i amb transparència no hi hauria hagut cap problema i que s’haurien estalviat una morterada d’indemnització a uns particulars afectats. Imagineu una sentència que reconeix els drets d’uns ciutadans afectats per una mala praxi, fruit d’una actitud prepotent i gens dialogant. Això porta a una sentència judicial que condemna la institució municipal a pagar una indemnització molt grossa als afectats. Què s’ha de fer? Pagar, és evident. Però qui ha de desembutxacar? Els impostos del conjunt dels ciutadans han de servir per pagar un error fruit d’un encegament polític? A mi em sembla que no i m’empipa que els meus tributs no vagin al comú, a construir el progrés col·lectiu. Permeteu-me una mica de demagògia: educació, sanitat, serveis socials, esports, asfaltar carrers… Les meves peles han de servir per pagar una vessada escandalosa? No ho crec. També suposem que el politiquet que la vessa no ha actuat amb mala fe, que cercava el bé comú, malgrat que tothom li volia fer veure que s’equivocava i que hi havia millors camins i més barats perquè salvar un edifici no arruïnés el municipi i garantís els drets dels propietaris. Però com que l’individu no escolta i és arrogant i ràpid de paraula va tirar pel dret. Com que un metge pot desgraciar un pacient i un enginyer pot calcular malament una estructura se solen cobrir les espatlles amb una assegurança de responsabilitat civil per si algun dia tenen aquest error fatal. Crec que els polítics haurien de pensar de legislar per aquest costat, per salvar-nos de la prepotència autoritària. [La galeria · El Punt]