Acabo de saber que Pasqual Maragall té Alzheimer. Uff… Se m’ha encongit el cor. Aquests tipus de malaltia em fan por. De tota manera, l’anunci de Maragall m’ha donat esperança, un cop passada la primera impressió, la primera tristesa, el primer descoratjament. Estic sincerament convençuda que, si algú pot plantar-li cara a l’Alzheimer, si algú pot posar contra les cordes aquesta maleïda malaltia, aquest és ell, o persones com ell.

Ja ha avisat

Al costat de la seva dona, Diana Garrigosa, ferma, carinyosa i somrient, Pasqual Maragall ha anunciat que hi posa la banya, que s’hi pensa dedicar en cos i ànima, que pensa aprofitar la transcendència inqüestionable de la seva figura pública per donar a conèixer la malaltia que pateix, per recaptar fons per a la investigació, per fer caure la cara de vergonya a aquells que, podent fer alguna cosa perquè l’Alzheimer deixi de ser la malaltia sense retorn que és ara, el pou obscur que ara significa, l’han apartat de les seves prioritats, dels seus pressupostos, condemnant les persones que la pateixen a l’oblit institucional, polític i científic en què es troba en l’actualitat.

Que es preparin tots aquells que s’hagin de preparar

Maragall no dóna respir i tots ho sabem quan es proposa un objectiu. Per bé o per mal, segons el criteri. En aquest cas, indiscutiblement per bé.

La seva intel·ligència, la seva genialitat, la seva tossuderia, la seva sensibilitat, la seva energia, la seva capacitat de treball, la seva rebel·lia, totes aquestes qualitats que l’han portat a ser el personatge que és, polèmic, molest, a voltes, però mereixedor de respecte i atenció, sempre, les posa al servei de la lluita contra una malaltia fosca i oblidada, que, sens dubte, deixarà de ser-ho.

No tindran mandra, no. Polítics, investigadors, científics, poders econòmics, institucions, laboratoris farmacèutics, serveis socials, universitats. Tots ells s’han convertit, a partir d’ara, en punt de mira del Molt Honorable expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall. Ja ho va dir dissabte: «Hem fet els Jocs, hem aprovat i refrendat l’Estatut, ara anem per l’Alzheimer». Es pot dir més fort però no més clar. I que duri!

Pepa Bouis
és periodista, subdirectora de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i col·laboradora d’eldimoni.com
[Text facilitat per l’autora a eldimoni.com]