Quan fou mort el combregaren, diu el refrany, i vol ridiculitzar de manera ben gràfica quan les coses es fan tard i, òbviament, malament. El decret de sequera de l’Ajuntament de Girona arriba tard i amb un cinisme que fa feredat.

Arriba tard perquè les piscines ja són plenes

Totes. Quan la Generalitat va formular el Decret 84/2007 de 3 d’abril, encara s’havien d’omplir; a mig juliol, que és quan l’Ajuntament l’aplica, ja s’han omplert i reomplert. La quarta mesura de l’Ajuntament de Girona diu ara literalment: «Mantenir i reaprofitar l’aigua de les piscines d’ús públic i privat». Si algun dia, em fan dutxar a mi amb gasosa per manca d’aigua al lavabo, demanaré al regidor responsable que m’expliqui per escrit l’abast dels verbs mantenir i reaprofitar aplicats a l’aigua de les piscines (bàsicament de les privades), perquè jo no ho entenc: s’han de deixar tal qual o s’han d’anar mantenint al nivell i per tant recuperant diàriament els centenars de litres d’aigua de l’evaporació i de les esquitxades dels usuaris? Reaprofitar es deu referir als helicòpters en cas d’incendi? El clor és gaire bon nutrient per a les plantes?

Amb el Google Earth (vista aèria de gairebé tot el món) es pot fer una visita al parc de piscines d’obra de la ciutat. Mentre les piscines públiques municipals són 3 (una de descoberta) i les públiques comunals poques més (les 3 del GEiEG, la del Gimnàs del Parc Central i la d’algun altre gimnàs), les privades són un piló. Se’n sorprendran: n’hi ha centenars entre Palau-sacosta, les Pedreres, Montilivi, Montjuïc… Fins i tot n’hi ha a dalt de tot de les Torres Martorell! En veient aquest piló de piscines, que el punt 1 de les mesures sigui deixar fora de funcionament «les fonts ornamentals amb circuit obert -la de la plaça Marquès de Camps o la de plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís, per exemple-» és com la xocolata del lloro. Ja saben, aquella vella aristòcrata en vies de ruïna definitiva que per aturar el desastre de la hisenda va ordenar treure la presa de xocolata que cada dia es donava de postres al lloro de la casa.

El cinisme no és tant per aquesta trapelleria de les piscines, no. És sobretot per la cara de santets que fan ara els qui cada dia autoritzen des de fa anys que siguin llençats de manera irresponsable milers i milers de litres d’aigua del subsòl i del freàtic per fer pàrquings i noves construccions. Un cinisme extensible al Govern de la Generalitat que no hi dedica ni una línia, que ignora sospitosament un tema tan sensible als interessos de la construcció.

Llegeixin, mirin i escoltin a eldimoni.com el mal al cor que fa veure com aigua de Girona, no de boca però sí de rec i d’altres mil usos es treu del freàtic i s’aboca a les clavegueres. Recorden la font dels vuit caps de la plaça Marquès de Camps, no, amb aquells rajolins d’ai-senyor? S’imaginin ara un moment el túnel de l’AVE i les mànegues traient aigua com posseïdes del subsòl de mig Girona durant anys i comparin. És escandalós, creguin-me; escandalós i vergonyós. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines