eldimoni.com ha tingut accés a la proposta per protegir i salvaguardar la pedra (2,23 m de llargària per 53 cm d’alçada) llinda de 1752 que fa de vorera al carrer de Baix, 22 de Santa Eugènia de Ter; proposta-informe que ha estat lliurada a l’Ajuntament de Girona i al Museu d’Història a finals del passat gener.

Una pedra nummulítica de 1752 pavimenta la vorera a Santa Eugènia de Ter FOTO: NÚRIA NOGAREDA i CUIXART

Informe-proposta del Comitè de la pedra 1752 en resposta
a l’Informe [intern] del MHGi de 3 de gener de 2018 [que no fem públic]
Proposta emesa per: Comitè de la Pedra 1752, de la Vocalia Can Ninetes de memòria, identitat i futur
de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia de Ter de la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert
Adreçada a: Museu d’Història de Girona (MHGi) i Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Girona
Relatiu a: LÀPIDA AMB INSCRIPCIÓ A SANTA EUGÈNIA DE TER

Consideracions en relació a l’Informe [intern] del MHGi del 3 de gener de 2018

Gràcies per l’interès demostrat per aquesta peça única a les voreres eugenienques i gràcies, especialment, a Francesca Jiménez per la feina feta i el seu primer Informe. Gràcies, també, per l’interès demostrar, al regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Girona Narcís Sastre.

La informació que “conté el text de la làpida” no “es limita a un nom i una data: Jaume Vilar, 19 de maig de 1752” sinó que també hi ha gravat un altre nom propi: Quirch Vilar.

Copiem aquí els diversos links publicats al respecte al periòdic-e eldimoni.com
(que, al seu torn, despleguen altres enllaços i documents en format PDF):
> En Quirch i en Jaume Vilar, els de la pedra llinda de 1752 a Santa Eugènia, localitzats!
> eldimoni.com/en-quirch-vilar-de-1752-localitzat

> www.eldimoni.com/pedra-llinda-de-1752-serveix-de-vorera-a-santa-eugenia
> www.eldimoni.com/la-pedra-del-1752-c-baix
(en aquest darrer link es parlava d’un gironí/eugenienc dels anys 1750: Jaume Vilar Armengol)
> www.eldimoni.com/19-de-maig-de-1752
> www.eldimoni.com/any-2171-de-la-creacio-del-mon (on es desplega un recull de premsa, àudios i tv)

Per descomptat que “un breu article” escrit pel MHGi per publicar a eldimoni.com serà benvingut, tal com es demana a l’Informe del museu; és més, seria un plaer publicar-lo en el periòdic-e del Pla de Ter.

Pel que fa a la “conclusió” (valoració), no la compartim i seria discutible: d’una banda és una qüestió de territori (Girona versus Santa Eugènia de Ter / centralitat versus perifèria) i d’altra, és una qüestió d’escala (el que Girona -suma de pobles i barris- pot considerar que no és “un element que hagi d’estar exposat” al MHGi -tot i que mai no s’ha demanat que el MHGi exposi la nostra pedra ni que la “conservi embalada” a cap magatzem, no tindria cap sentit!-, pot tenir una lectura diferent: elements com aquest sí han d’estar exposats dignament i el màxim de contextualitzats per coneixement del veïnat allà mateix on són trobats o creats… ja que només es respecta allò que s’estima i només s’estima allò que es coneix).

Recordem -ve a tomb- les pintures murals de Prudenci Bertrana trobades al veïnat de la Rodona de Santa Eugènia de Ter que sí es van traslladar al museu mentre la caseta dels Bertrana va anar a terra; recordem les pedres del pont del Dimoni que sí van ocupar presidint recentment una exposició sobre l’aigua a Girona, al museu; recordem que peces de la maquinària de la Marfà també han estat trasllades al museu (tot esperant la rehabilitació del taller de la fàbrica); recordem com les restes d’una farga que va aparèixer a tocar de la plaça del Barco de Santa Eugènia (antics Magatzems Adroher del carrer de les Agudes) van ser ensorrades per construir un bloc d’habitatges; recordem el tracte que van merèixer (fotos de premsa publicades n’hi ha) les làpides (de fins al 1917) del vell Cementiri eugenienc de la carretera Santa Eugènia (antic mercat, actual plaça de Leonor Joher Besalú)…

Proposta del Comitè de la pedra 1752

Davant la possibilitat que les brigades municipals ja puguin actuar al carrer de Baix a la vorera en qüestió (davant del núm. 22 d’aquest carrer), tal com va avançar Narcís Sastre, volem concretar la nostra proposta, pactada amb el regidor Sastre:

1. Sol·licitem (volem) estar presents quan es tregui la pedra, per fer fotos, documentar l’acció i per vigilar que no hi hagés altres pedres de valor eugenienc en treure la fina capa de pòrtland existent actualment al llarg d’aquest tall de vorera, vista a cop d’ull.
3. Que es refaci la vorera amb el mateix tipus de panots (rajoles del terra) que a la resta de la vorera del mateix carrer de l’antiga colònia de la Marfà.
4. Que la pedra s’instal·li definitivament al carrer (no a l’interior de Can Ninetes, ni sobre les parets de la masia fortificada del s. XV, seria descontextualitzar-les) en una d’aquestes possibles parets/suport:

Barri vell de Santa Eugènia de Ter i possibles tres ubicacions de la pedra 1752 DIBUIX: DAVID PRADAS

5. A la plaça de la Solidaritat (entre la Marfà i el darrera de Can Ninetes), a la paret lateral del mateix carrer de Baix (que també és municipal, era l’antiga caseta del guarda de la fàbrica). [1 en el dibuix]
6. A la plaça del Poble (al lateral esquerra de l’entrada a l’actual/antiga botiga de menjar preparat), sota una visera del bloc de pisos (la paret és privada). [2 en el dibuix]
7. A la plaça Leo Joher Besalú (antic solar del vell Cementiri eugenienc), sota la placa oficial del nomenclàtor de la “veïna eugenial, militant obrera i veïnal”, la Leo (la paret és municipal). [3 en el dibuix]

8. En qualsevol cas, n’hi hauria d’haver una placa amb codi QR que explicaria el que sabem a hores d’ara, més l’Informe/s del MHGi i que via web pogués ser sempre actualitzada la informació amb noves descobertes (web gestionat des de l’Arxiu Municipal de Girona).
9. La manera de clavar-la a la paret (la ubicació que sigui d’aquests tres possibles emplaçaments) hauria de ser neta, amb el mínim i imprescindibles tècnicament ferros assiders rovellats que li donarien tot el protagonisme que un tresor eugenienc d’aquest calibre mereix.

10. Provisionalment (fins que no es clavi definitivament) valoraríem altament ubicar-la a l’Escola Montfalgars (ja es disposa del vist-i-plau de la direcció del centre escolar Montfalgars): que fos custodiada pels futurs eugeniencs i eugenienques, les nenes i els nens de la Biblioteca Montfollet.

D’altra banda, s’hauria de començar a pensar/planificar l’arranjament de la zona de l’antic barri vell de l’antic municipi de Santa Eugènia de Ter que encara queda en peu (cases unifamiliars de la ctra. Santa Eugènia -Can Pagès i adjacents-), rellotge de sol a la mateixa antiga carretera, fanals de llums encara resistents, esgrafiats modernistes (dos cors) al carrer de Baix; i  també preservar els números eugeniencs de les cases a les façanes del mateix carrer; definint aquest carrer i voltants com a prioritari per a vianants i -no ho oblidem- la restauració promesa i compromesa econòmicament de l’antic taller de la Marfà (eldimoni.com/urgeix-consolidar-taller-de-la-marfa).

Plaça del Poble DIBUIX: DAVID PRADAS

Plaça Leonor Joher DIBUIX: DAVID PRADAS

Eduard Herrero, Ramon Macaya, Xavier Martínez Soler, Cèsar Coll, Manel Mesquita, Pau Mesquita, Núria Nogareda, Sebas Parra, Jaume Prat, Albert Quintana, Paco Torres, Jesús Vergara

AV Santa Eugènia de Ter
(Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert)
Vocalia Can Ninetes de memòria, identitat i futur
Comitè de la Pedra 1752
30 de gener de 2018 / Dia de la Pau