![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Es notícia -oi tant que sí!- que el Teatre Municipal s’ompli per a una gala de final de curs d’un projecte educatiu i extraescolar dels instituts de Girona. Ho és per la declaració solemne de l’alcalde: “El Teatre Municipal és del poble i s’obre al poble per a esdeveniments com aquest”, i ho és per la naturalesa pedagògica i positiva del projecte Fama, culminat dijous passat -13 de juny- amb una gran gala exhibició/competició dels centres de Girona.
Les xifres són prou il·lustradores de l’envergadura de l’espectacle: 500 espectadors, 100 alumnes, 5 instituts, 15 coreografies, 5 musicals, 7 professors. A part de: 2 presentadors, 5 jurats, 10 col·laboradors i tècnics necessaris, 3 directors i 1 cap d’estudis d’institut, 5 presidents de les AMPA, la regidora de cultura i l’alcalde de la ciutat. Darrere les 3 cançons dels 5 musicals hi ha centenars d’hores d’assaig, desenes de pares implicats i uns centres educatius disposats a afegir un plus de qualitat a la docència.
És notícia que alumnes d’ESO i batxillerat d’instituts de Girona s’atreveixin amb cinc musicals emblemàtics: El rei lleó (1994, amb música d’Elton John), Chicago (1976, amb música de John Kander), Dirty Dancing (1987, d’Eleanor Bergstein), Shrek (2008, amb música de Jeanine Tesori), Mamma Mia (musical de 1999; pel·lícula de 2008; música d’Abba). És notícia que es preocupin i s’ocupin amb solvència de l’expressió musical, de les cançons, dels passos, de la coreografia, de l’attrezzo…, i que ho facin amb aquella dedicació intensa, quasi exclusiva, amb què solen fer-ho els joves.
Fama Girona és un projecte lúdic, esportiu i formatiu extraescolar, de formació artística integral a partir del ball i la dansa, destinat a alumnes de primària i secundària de Girona. L’organitza ADBE (Associació de dansa, ball i esport), que és una jove associació d’artistes gironina dedicada al foment, la formació i la promoció d’espectacles i activitats lúdico-espotives. En la primera Gala de Fama (cloenda del curs 2011-2012) hi van participar 3 instituts: Vicens Vives, Carles Rahola i. En aquesta segona gala, de dijous passat, hi van prendre part 5 instituts: l’Espai Jove Els Químics (amb joves del Sobrequés i Montilivi); el Vicens Vives, el Carles Rahola, el i el Pare Coll. Al marge, en el projecte d’aquest curs (2012-2013) també hi han participat escoles: l’Escola Annexa, l’Escola Bosc de la Pabordia, l’Escola Migdia, l’Escola Pericot i l’Escola Domeny.
Destacats fins aquí amb lletres de motlle els joves, els pares, els instituts i les institucions, cal anomenar ara en lloc molt preferent els responsables i professors d’aquest projecte: en Josep M. Girbau, coordinador de projecte; la Montserrat Vilamitjana, direcció pedagògica; la Coralí, teatre musical i balls llatins; en Lluís, dansa contemporània i jazz; la Yoli, balls de saló estàndards i country; la Ruth, interpretació i cant en llengua anglesa; la Makady, street dance i hip-hop; i en Jaume, balls llatins i roda cubana. Amb la col·laboració també de Juan Pablo, coreògraf i Virgínia, ballarina.
Heus aquí un producte genuí, de gent de Girona, amb gent de Girona i d’àmbit gironí, elegant, exitós i generador d’energies positives. La formació dels joves en una ciutat que aspira a construir una societat amable, solidària, pacífica, integradora i igualitària, ecològica i sostenible, èticament responsable, amb oportunitats per a tothom, és absolutament fonamental. La família és formació, l’escola és formació, l’institut és formació. Les activitats extraescolars són formació.
La lliçó de Fama és (aparentment) una paradoxa: no és la fama l’objectiu de la vida sinó la participació, el treball, la constància, el treball en equip, la feina ben feta… De fet, la fama arriba amb l’alegria d’un èxit coral, de grup. Fantàstic. En la línia del que Joaquim Ruhí, director de l’INS Carles Rahola comentava entre bambolines el dia de la gala de Fama: “Amb els anys de docència, hom aprèn a destil·lar allò important d’allò accessori: l’educació ha d’aconseguir que els joves esdevinguin bones persones i que siguin feliços”. Brindo per això, Quim. [El Nas de la Bruixa · Diari de Girona]