De tant en tant, se’ns omplen les pàgines dels diaris amb grans projectes aparentment pensats per als joves que al cap de poc hom s’adona que són foc d’encenalls, flor d’estiu, privilegi d’uns pocs. Quan això passa a Girona, a tocar de casa, amb la parafernàlia de la visita principesca inclosa, hom s’adona immediatament que tot plegat queda tan lluny de la realitat dels barris i de les persones, que fa angúnia i tot. Quan llegeixo coses del tipus, “Impulsa és el lloc i el moment en què els joves perden la por d’emprendre”, penso que m’he perdut alguna cosa, perquè no entenc que algú pugui fer una afirmació d’aquest tipus i quedar-se tan ample. “Emprendre què?”, em pregunto. Jo no sóc un extraterrestre, jo treballo amb joves, però no sé què em diu ara, aquesta gent. La gent jove vol treballar perquè no té diners, vol emancipar-se i viure la seva vida. Així de senzill. Les excel·lències, les emprenedories i altres mots rituals són, a peu de carrer, una collonada. Jutgi el lector la gran utilitat dels focs fatus impulsats: “Impulsa és un procés que la Fundació Príncep de Girona va endegar el 2010 per descobrir quines condicions educatives, tecnològiques, econòmiques, polítiques i socials s’han de donar per convertir milers de joves inquiets en creadors de progrés a través d’iniciatives en tots els camps: cientificotecnològic, empresarial i social, esportiu i artisticocultural”.

El que passa és que toca parlar dels joves i, és clar, d’alguna manera s’ha de tirar sorra sobre la mala consciència que deu pesar sobre molts després d’haver sembrat de sal el futur de la majoria de nois i noies. D’aquí la gran frase recurrent del successor a la corona: “Gaudir de la participació d’un nombre tan important de joves en aquest acte és un motiu de gran satisfacció”.

Saben què són bones pràctiques?

Els clubs esportius de la ciutat, que amb les hores que dediquen a formar esportistes, formen també persones. I les corals. I les empreses que s’apunten als contractes laborals dels estudiants de Formació Professional. I els empresaris que treballen colze amb colze amb la Universitat. I els professors de l’Escola de Teatre del Galliner. I els professors de dansa, i els de música. I els cap de colla. I els escoltes i voluntaris parroquials…

Enlluernats –i eixordats– per les aspes de l’helicòpter de la policia que vigila atentament les evolucions dels prínceps en actes tan brillantment presentats, els mitjans de comunicació s’obliden massa sovint de les petites singladures, dels viatges més humils que emprenen molts joves per sentir-se bé, per ser feliços, per aprendre de la vida.

Projecte «Fama Girona»

Heus aquí un projecte gironí, senzill, exitós i generador d´energies positives. Fama és un projecte de Adbe (Associació de dansa, ball i esport) d’ensenyament de diferents modalitats de ball que s’ha dut a terme a tres instituts de Girona: al Carles Rahola, al Santa Eugènia i al Jaume Vicens Vives. Cada institut s’ha preparat durant aquest curs 2011-2012 amb els seus professors per interpretar les coreografies en diferents escenaris. El curs va concloure el dia 14 de juny passat amb una gala-competició al Teatre Municipal, que van presentar l’actor Martí Peraferrer i l’organitzadora Dolors Girbau. Van actuar de jurat: Isabel Muradàs, Cuca Mascort, Manel Mesquita, Lluís Lucero i Manel Bonilla.

Els autèntics protagonistes de Fama són, per descomptat, els professors (Josep Maria Girbau, coordinador del projecte, tècnic de so i llums; Coralí Girbau de balls de saló i teatre musical; Yolanda Moreno, de balls estàndards; Lluís Rodriguez, de jazz i contemporani; Jey Morales, d’street-dance i hip-hop; Montse Vilamitjana, assessora pedagògica).

Els nois i noies de «Fama Girona»

I, pel damunt de tot, els nois i noies que hi han participat i que val la pena consignar aquí: Santa Eugènia (Ruth Alonso, Carla Bravo, Sergia Caceres, Cristina Cardoso, Eva Colmena, Valeria Colmena, Cristina Dilmé, Lidia Galindo, Irene González, Jennifer Jaramillo, Claudia Maqueda, Dania Márquez, Ibeth Montiel, Thais Rodríguez, Judit Rost, Noelia Sánchez, Saray Valencia, Ivete Vicens i Andrea Viera); Carles Rahola (Alba Alsina, Irina Alyeksyeyenko, Genís Benhlima, Ainhoa Bueno, Marc Palmada, Nadia Rafecas, Natalia Allana, Marta José, Nadia Rodríguez, Héctor Royo, Elisa Muñiz i Santi Ventura); Jaume Vicens Vives (Gimena Acosta, Mariona Alemany, Nora Almeda, Emma Almeda, Agnès Barberà, Marc Enric Buñuel, Marc Cabezo, Sílvia Coll, Tatiana Chalaco, Miriam El Messauoudi, Abril González, Lesly González, Andrea Granados, Mireia Juanmiquel, Joan Lloret, Verónica López, Maria Marqués, Clara Estefanía Pinto, Melisa Redin, Marina Verdaguer, Júlia Vila i Laura Vivas). [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines