He llegit l’escrit fet per Jordi Navarro a eldimoni.com sobre la regulació de les Hortes de Santa Eugènia. En primer lloc, li agraeixo l’interès per aquest espai que, tant per part seva com per part de molts gironins i gironines, és valorat com una zona d’elevat interès natural, patrimonial i paisatgístic. És per aquest fet que en el seu moment el Ple municipal va aprovar el Pla de gestió de les Hortes de Santa Eugènia de Ter, el qual pretenia regular molts aspectes del seu funcionament. Aquest pla fou debatut intensament abans, amb membres de col·lectius ecologistes i naturalistes de la ciutat, així com diversos usuaris i propietaris de les hortes, al llarg de diferents sessions. Es va incidir especialment en les edificacions, prohibint-ne de noves i donant terminis per a la substitució d’aquells elements que el propi pla no recollia com a patrimoni a preservar (ens referim sobretot a tanques i barraques). A més, es varen regular altres aspectes sobre la tipologia de conreus, l’ús de l’aigua dels recs, els camins, la pròpia Sèquia Monar, etc. Un dels punts que, efectivament, fou més complex fou el del bestiar. Era evident que en un paisatge de petits horts no es podia admetre que es continuessin mantenint algunes barraques amb 12 o 15 porcs o amb mitja dotzena de cavalls, però era complex posar el límit en algun punt. Es pot permetre un ramat de cabres? I una granja d’oques? I 30 gallines? I només 10? Era complex i, per tant, es va decidir inicialment de prohibir la presència d’animals, com han fet diversos municipis on també hi ha hortes urbanes. Tanmateix, i conscients que la presència d’algunes espècies de bestiar com l’aviram o els conills van molts lligades tradicionalment a les hortes, pensem que un cop passats els primers anys del Pla i especialment un cop s’hagi adequat el gruix de les construccions, tanques, camins i barraques a la normativa vigent, es pot plantejar novament a través de noves converses amb les entitats vinculades a les hortes (propietaris i usuaris, comunitats de regants), etc. la possible modificació d’algun aspecte molt concret del Pla com el que fa referència a la presència d’algunes espècies d’animals lligats a horts i conreus, com suggereix encertadament Jordi Navarro.

Aprofito l’escrit per agrair a tots els usuaris i usuàries l’esforç que s’està fent per mantenir endreçat l’espai, per anar substituint les barraques i tanques per aquelles que proporciona de forma gratuïta l’Ajuntament de Girona i per a fer realitat el manteniment d’un espai tan estimat i valuós com són les hortes. Sense la presència sovintejada de tants usuaris i usuàries, seria impossible preservar aquest paisatge. Finalment deixin-me afegir que, malgrat les fortes restriccions d’aigua durant bona part de l’any, s’ha aconseguit que actualment el cabal circulant per la sèquia i els recs sigui el suficient com per garantir el regadiu i, alhora, per fer servir les aigües sobrants per omplir el nou parc dels aiguamolls de les hortes el qual -si no el coneixen- crec que bé mereix una passejada una tarda o matí d’estiu.

Ponç Feliu i Latorre (PSC) és regidor delegat de Medi Natural de l’Ajuntament de Girona