Poso els meus amics per testimonis de la meva darrera profecia. Alertava, en petit comitè l’endemà del diumenge de les eleccions municipals, que els períodes postelectorals són francament perillosos. Els que hi són ho són en funcions, malgrat que tinguin tots els números per repetir. Els que segur que pleguen es fan els longuis perquè saben que ja no hi seran. I els que hi seran maquinen en qualitat de què ho faran. Diumenge 25 de maig de 2003 va ser la data de les anteriors eleccions locals i aprofitant aquest interregne en blanc fins a la constitució dels nous ajuntaments, quatre dies més tard, els actuals propietaris de la casa estudi de l’eugenial Emília Xargay a Girona -al veïnat de la Rodona de Santa Eugènia de Ter- varen aprofitar per per carregar-se el mosaic amb el qual l’artista sarrianenca havia bastit la façana de la ctra. Santa Eugènia. El regidor de Cultura en funcions d’aquell moment -Joan Pluma (felicitats pel sant!)- no va estar al cas del que era la seva responsabilitat; i el que era regidor d’Urbanisme en funcions -Ramon Ceide (actual director dels Serveis Territorials de PTOP a Girona)- plegava i tampoc no hi estava. Pluma va recollir en aquell nou cartipàs el testimoni de l’urbanisme de la ciutat… i continua…

Aquests són els precedents que varen portar-me a dir públicament: «Compte amb les façanes, és perillós aquest moment en funcions». I a quatre dies de la presa de possessió dels nous regidors, a banda del sostre del mític cinema Modern, va i cau un mur del seminari de la UdG per un «defecte en l’obra original». Compte amb les façanes i la política accidental i tal.

Manel Mesquita és veí de la Rodona de Santa Eugènia de Ter