Plaça Josep Irla

Acabament d’una tarda de tardor. Una colla d’amics i coneguts ens trobem a l’Institut Sobrequés per parlar del projecte Apadrinem escultures i, tot seguit, fer la visita guiada a l’escultura del President Irla de la mà de Mercè Riba, la seva escultora, situada a la plaça del mateix nom. Tot i l’amenaça d’uns núvols massa foscos, seguim atentament les seves explicacions. De mica en mica, el procés es posa en marxa: coneixença, estimació, valoració i, esperem, saber tenir-ne cura. La plaça és una mena d’illa de pau i tranquil·litat, protegida del soroll dels vehicles per les cases que l’envolten; les seves mides fan possible un equilibri entre natura i ciment, zona d’esbarjo i espai de repòs. Cal felicitar a qui correspongui l’encert de la plaça i de l’encàrrec fet a Mercè Riba.

Plaça Ferran el Catòlic

Quan vaig llegir al diari que seria arranjada, vaig estar molt contenta. De seguida vaig pensar que Perns, l’escultura de Narcís Costa que n’ocupa un angle, podria lluir com cal. Des que vam començar el projecte Apadrinem escultures sospiro perquè Perns sigui apadrinada. Animats amb la notícia, des de la nostra associació vam decidir adreçar una carta a l’Ajuntament de Girona proposant-los que, aprofitant la reordenació de la plaça, li canviessin el nom. Girona té dos llocs batejats amb el nom de Ferran el Catòlic: el carrer on es troba situada l’església de Sant Lluc i l’esmentada plaça. Nosaltres suggeríem posar-li el nom d’algun pedagog o persona relacionada amb el món de l’educació, tenint en compte, sobretot, la seva situació entre dos centres educatius: el Verd i el Dr. Masmitjà. Es va donar la feliç coincidència que Enric Mirambell també va fer arribar una missiva a l’alcaldessa proposant un canvi de nom, però per al carrer Ferran el Catòlic, i suggerint el de Joaquim Pla i Dalmau, donat el seu lligam amb Sant Lluc, seu dels Manaies. La nostra carta era de finals de setembre de l’any passat. La del sr. Mirambell també era de la tardor passada. La plaça s’ha arreglat i fa goig veure-la curulla d’infants. Perns s’ha netejat i pintat, encara no té, però, ni padrins, ni la placa identificativa que tantes vegades hem demanat. El nom de la plaça continua sent el mateix. Llàstima, nosaltres ens ho imaginàvem com un principi d’homenatge a un gironí il·lustre, Joaquim Pla i Dalmau.

Places Lluís Companys

Gairebé des de l’inici de l’apadrinament de l’escultura A Lluís Companys de Josep Maria Subirachs per part de l’Escola Migdia, aquest centre es va fixar com un dels seus compromisos aconseguir el trasllat de la peça a l’altra plaça del mateix nom. Enguany, l’ADAC s’ha afegit a la demanda de l’escola. Des del consistori gironí sempre s’han donat les mateixes respostes: la peça va ser pagada pels veïns de la plaça i es fa difícil treure’ls el que ja ara es pot considerar patrimoni d’aquell rodal. Potser sí, però no seria tan difícil estudiar solucions que satisfessin tothom. Per començar, les dues places són molt properes i és una mica xocant que n’hi hagi dues amb el mateix nom. No seria forassenyat pensar en algun tipus d’instal·lació que fes com de passadís o passatge d’una plaça a l’altra, de manera que es veiés com un tot amb dues parts. Tenim propera una intervenció en el carrer de la Rutlla, es podria aprofitar l’ocasió per a dur-ho a terme. I pel que fa a l’escultura, una manera de dignificar-la seria alçar-la o desplaçar-la dins el mateix espai. Ara, només els que la sabem, arribem a trobar-la. Els arbres li fan molta ombra i el pedestal la deixa massa enfonsada.

Plaça Fidel Aguilar

La plaça dedicada a l’escultor Fidel Aguilar es troba situada a Santa Eugènia de Ter -a Can Gibert del Pla- a mà esquerra del passeig d’Olot, de camí cap a Salt. És una plaça generosa, fa goig. Amb suaus ondulacions de tons verds, presència humana sovintejada, una font… i sense cap escultura de Fidel Aguilar o dedicada a ell. L’any vinent Fidel Aguilar hagués celebrat els seus vuitanta anys, escauria plantejar-se un concurs per fer una peça dedicada a l’escultor o convertir la plaça en un petit parc habitat per reproduccions seves. A la ciutat podem gaudir de la seva obra amb la Imploració de les Voltes d’en Rosés i la reproducció d’una peça seva que va fer F. Comas i que trobem a la Devesa. Una i altra estant molt lluny de la plaça del seu autor, i també massa lluny entre elles.

Tarda de tardor

Mentre recorro places i escultures, un haikú d’Isabel Oliva em ve al pensament:

Pols de tardor
pintant els últims fulls
del calendari.

Dolors Reig Garganta és membre d’Amics de la UNESCO de Girona (UNESCOGi)