La meva presentació no cal fer-la entre tu i jo, Manel, ja que per moltes i variades circumstàncies hem col·laborat en diferents activitats tant a Can Gibert del Pla com a les Planes d’Hostoles. Fa ja més de catorze anys que resideixo a Girona, al carrer Bastiments cantonada amb el carrer Montnegre, i degut a l’emplaçament de l’edifici he estat testimoni ocular d’algun enfrontament entre ciclistes i usuaris de les voreres del passeig d’Olot (i dels Països Catalans) fins entroncar amb el carrer d’Alfons Moré (ja a Salt), argumentant les seves raons per l’ús de l’espai a la voravia, tant la dreta com l’esquerra.

No vull ser -que no ho sóc- jutge del cas, ni tècnic urbanista -que d’això sí que en puc presumir tot i estar ja jubilat-. Tampoc voldria que em consideressin un aprofitat de la nefasta notícia de la mort de Muriel Casals Coutunier, economista, professora, expresidenta d’Òmnium Cultural i diputada al Parlament de Catalunya.

Manel, tu coneixes més bé que jo el lloc del que t’estic parlant, però voldria fer una descripció del mateix argumentant el que hi sobra i del que hi manca. L’escocell de l’arbrat ocupa aproximadament un quadrat de 1×1 metre que resulta intransitable sobre tot quan plou, però això resulta a tots els llocs on hi ha arbrat. A continuació hi ha una franja de cinc panots de 0,20 m ocupant un altre metre.

El paviment d’aquest espai és quasi del mateix color de la resta del paviment de la vorera amb la sola diferencia de que el seu acabat és llis que serviria, amb senyalització horitzontal i vertical (pintura i cartells), per indicar un carril bici que alerta alhora del seu ús, amb les seves limitacions i deures, tant pels ciclistes com vianants.

Fàcil solució: una mà de pintura i rètols indicadors

Per sort, salvant alguna diferència i amb poc cost crec que s’evitarien els diaris problemes, sobretot a l’hora d’entrada i sortida de col·legis i guarderies, produïts per l’ús de la totalitat de l’espai per nens i mares amb multicolors vestimentes, ciclistes que tot i rodar per aquests cinc panots que, com que no hi ha senyalització consideren seu, amb velocitats inadequades envaint a vegades el lloc reservat per al trànsit rodat. La resta de l’amplària de la voravia en fem ús els que anem a qualsevol entitat bancària, a comprar o simplement a passejar, això sí, amb les orelles i ulls ben atents per no resultar atropellats per una bicicleta, un patinet o l’escridassada en qualsevol idioma d’un que per no frenar o fer-ho fora temps t’avança tant per la dreta com per l’esquerra renegant com un oriol.

Gràcies per tot.