Una de las fonts mes importants del coneixement de la història és la documentació escrita. Referida als fets. No tot són fets; hi ha opinions, reflexions, tendències, fins i tot anècdotes i llegendes. Ara bé, els fets són com les fotografies dels esdeveniments. Aquestes poden ser borroses o falsificadores de la realitat. Tot depèn de qui les fa o les escriu. Parlant amb un bon amic em deia que la història no és més que la memòria que ens ha quedat escrita i per la creació cultural. És difícil trobar més història fora d’aquestes fonts. D’aquí ve la gran responsabilitat d’aquells que es dediquen a escriure, i molt més d’aquells que es dediquen a escriure i descriure els fets que passen cada dia.

Com que els fets sovint són rebels, ens exigeixen a bé l’observació acurada o bé la contrastació dels mateixos. Conseqüentment el bon periodista és aquell que observa amb detenció els fets o bé els contrasta per no deformar la història o no canviar-la. Insisteixo en aquests dos fonaments del bon periodisme perquè se suposa que tots els que volen ser bons periodistes; ara bé, no tots els que són aconsegueixen ser-ho.

Aquestes reflexions en venen al cap perquè quan llegeixo els esdeveniments de cada dia no sempre trobo l’aplicació d’aquests principis. Allò fàcil és escriure allò que no tant sols constato sinó allò que em diuen, o suposo que passa perquè té una certa lògica.

Una jove Xargay en una imatge d’arxiu FOTO: CESET·UNIGIRONA

Agraeixo al Sr. Marc Verdaguer l’oportunitat que en dóna per fer aquestes reflexions perquè he llegit en la seva exposició sobre la Marta Xargay que fa al Diari de Girona el dimecres -3 de febrer- que aquesta gran jugadora “Amb divuit anys, molt jove, Marta Xargay va canviar Girona per Salamanca i al Perfumerías Avenida, on la jugadora formada al Vedruna i al Uni va créixer durant sis temporades va fer el salt a la WNBA…”.

Es veritat que va canviar Girona per Salamanca i en concret per l’equip patrocinat per Perfumerías Avenida. Ja no és tan clar que una jugadora es formi a partir dels divuit anys. El que ja no és veritat és que la formació la va fer al Vedruna perquè el Sr. Verdaguer sap perfectament que la formació és fa principalment durant els anys que van des de la categoria infantil fins a la júnior i aquests anys es va formar al CESET -al Club Esportiu Santa Eugènia de Ter-.

El Sr. Verdaguer tot això ho sap, i si ho sap no pot dir el que diu perquè cinc o sis anys de formació són masses per obviar-lo. Espero que no sigui per una falta de respecte a un club de base. Si ens omplim la boca defensant els clubs de base no és de rebut que després passem de llarg la gran tasca que fan. Si l’única satisfacció que tenen les persones que treballen amb altruisme és sentir-se protagonistes de la seva dedicació, crec que se els ha de tenir una mica de respecte en aquest sentit. Quan parlo de la gent que treballa amb altruisme em refereixo a molta gent que dedica les seves hores i els seus esforços amb gent com la Marta Xargay o en Yankuba Sima que ja són mediàtics. Ara bé, principalment em refereixo a la gent que treballa amb el jovent que fa esport en clubs de base i que acaben aprenent moltes virtuts que són fonamentals per a la vida.