No cal insistir que l’1-O marca un abans i un després en la Història de la nació catalana. També, lògicament, de la nostra història local, parlo de Santa Eugènia de Ter. Vam viure molt a prop la defensa del vot al Col·legi Dalmau Carles de Can Gibert del Pla i al Pavelló d’esports de Santa Eugènia, i també al Centre cívic i al SMO del barri de Sant Narcís. Un piló de fotos i vídeos ens estalvia més comentaris sobre tot plegat. Voldria centrar-me aquí en l’autoorganització popular que va generar estructures com la plataforma unitària GironaVota o el Comitè de Defensa del Referèndum (CDR) de Girona i Salt tan decisives aquell dia i posteriorment.

Els CDR: una eina absolutament útil i necessària

Els CDR inicials -la majoria reconvertits en Comitès de Defensa de la República com és el cas del de Girona i Salt- amb la voluntat de continuar alimentant i consolidant l’organització popular per tal de defensar i fer efectiva la República, lluitar per la llibertat de les preses polítiques i contra el cop d’Estat que representa el 155 són en aquests moments una eina imprescindible per continuar la mobilització des de baix, l’extensió de la desobediència i les accions noviolentes educatives, socials i polítiques que ens permetin avançar cap a la República. Els CDR crec que estan acomplint un altre important objectiu com és la lluita contra l’analfabetisme polític (la lluita també educa) i la por, dos elements que frenen sempre el progrés dels canvis socials i polítics. I de pas alimenten l’esperança de moltíssima gent, educada en les derrotes i la resignació fomentada pels poders fàctics i actors al seu servei de la modèlica transició espanyola, amb les petites victòries que van facilitant: qui no recorda la jornada viscuda al Pavelló de Santa Eugènia l’1-O, o la paralització de l’estació del TAV de l’última vaga general del passat 8-N?

Què fem a Santa Eugènia de Ter i a Sant Narcís?

Les vegades que m’he afegit a la columna de Salt camí cap a les últimes grans manifestacions o he participat modestament en les mobilitzacions convocades pel CDR de Girona i Salt reconec que he sentit una certa sana enveja. I alhora admiració vers aquestes colles de joves, d’edat i/o d’esperit, que sense que ningú toqués el pitu, com solem dir la gent, s’han organitzat amb disciplina, amb un gran compromís i valentia, pacíficament sempre però amb una gran fermesa i amb uns objectius ètics i polítics transparents, dignes, solidaris i socialment transformadors. Tot un exemple per a tantes professionals i vividores de la política…

I a partir d’aquí he pensat més d’una vegada: perquè no un Comitè de Defensa de la República a Santa Eugènia de Ter o CDR del Pla de Ter? Doncs, queda escrit aquí… què en penseu?