Sovint passa que, a rel d’un fet que per un motiu o altre ens ha impactat, ens venen al cap, encara que hom no ho vulgui, idees de tota mena, algunes de les quals et fan pensar. Per exemple, el que va succeir fa uns dies, amb la tala, totalment inesperada, d’uns til·lers de la plaça dels Lledoners, al Barri Vell de Girona, que, tot i que sembla que era necessària, ja que segons diuen estaven malalts, per la manera com es va fer, va sorprendre negativament i sensible, no tan sols als veïns de l’entorn, sinó a molts ciutadans, en veure greument afectada la imatge que tots teníem d’aquest típic indret. Aquest fet ha fet néixer al nostre magí una qüestió que ens ha fet meditar.

És tracta del nostre primer parc, la Devesa, un lloc que tot i que som molts els gironins que ens l’estimem, hem de convenir que, tots plegats, el tenim bastant abandonat, per a no dir massa. Sabem que la majoria dels arbres, en especial els del seu passeig central, són molt vells i estan malalts, qui no ens diu que un dia, més tard o més d’hora, serà precís de prendre la dràstica decisió d’anar-ne talant algun; per consegüent, pensem, no seria bo d’anar-ho preveient amb temps, i, a ser possible, anar-ne intercalant de nous, per tal que si arriba aquell temut dia, els gironins, no tinguem de lamentar-nos de la progressiva pèrdua del nostre estimat arbrat, i consegüentment la imatge que en tenim.

Algú s’ha imaginat la Devesa sense els seus plàtans, ni que sigui uns quants? Més que un pensament, ha estat com una mena de malson, potser direu que és pensar massa enllà, però no valdria la pena tenir-ho en compte? És el nostre parer.

Lluís Torner i Callicó és veí del Güell-Devesa