La implicació de la ciutadania en la presa de decisions per part de les administracions locals és cada vegada més freqüent, però després d’alguns intents frustrats a Girona els seus veïns ja no en volen sentir a parlar. El rebuig és comprensible: se’ls ha demanat opinió en diversos temes d’interès per al futur de la ciutat però s’han acabat tractant només amb caràcter simbòlic, sense cap intenció de ser vinculants.

Possiblement el punt àlgid d’aquest malestar va ser quan la Generalitat va premiar el procés participatiu de la frontissa de Santa Eugènia de Ter. Un procés qüestionat perquè no reflecteix ni en la seva conclusió ni en el projecte resultant l’opinió dels veïns. I encara ara, a la recta final de la seva construcció, no se sap com acabarà: s’ha perdut la subvenció del pàrquing? Es continua pensant en l’enllaç de l’AP7 i Domeny per sobre de les hortes? Aquests sentiments de frustració també es van acabar sentint amb el no menys controvertit procés de la Devesa i la seva gran incògnita: pavelló, sí o no?

Amb aquests exemples hem constatat que la participació és un tema complex i la seva integració cultural serà lenta, com tota innovació social. Però també és cert que seria convenient revisar-ne el funcionament. Un dels punts de partida podria ser entendre correctament la tasca de cada un dels interventors: l’administració ha d’actuar com a promotora del procés i assegurar que funcioni, no intentar utilitzar-lo per instaurar decisions preses prèviament; els veïns han d’aportar informació de les problemàtiques i necessitats; i els tècnics, utilitzar els seus coneixements per intervenir i desenvolupar una proposta d’acord amb aquestes necessitats. D’aquesta manera i confiant els uns en els altres es podrà construir la ciutat del futur i no perdre de vista l’objectiu final de la participació: vetllar pel bé públic. [El lector escriu · El Punt]

Raquel Corney és membre del Col·lectiu Emergent.cia de Girona