La Comissió del Nomenclàtor va aprovar elevar al plenari de l’Ajuntament de Girona la proposta de la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert de denominar “Parc de Núria Terés i Bonet” a la nova frontissa de Santa Eugènia de Ter; i la proposta de l’Associació de Veïns del barri de Sant Narcís “Camp de Bèlit” a un espai a tocar dels Jardins Ignasi Bosch i Reitg.

DIBUIX: DAVID PRADAS

La Comissió del Nomenclàtor -del passat 24 de maig- aprova la proposta de nomenar “Parc de Núria Terés” a la nova frontissa a proposta de la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert (inicialment era “passeig”); i el “Camp de Bèlit” a un espai concret prop dels Jardins Ignasi Bosch com a petició de l’AV de Sant Narcís. A més, cinquanta-set propostes per incorporar al catàleg, que actua com a graner de possibilitats de futur, per denominar espais i vies públiques a la ciutat de Girona. I es va acordar que 15 noms de ponts a Girona, que de fet ja tenen nom per costum a la ciutat, siguin confirmats com a oficials.

El regidor delegat de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT), Manuel Martín, ha declarat que “em sento profundament satisfet i agraït per la participació de veïns, de les associacions de veïns, les entitats, els grups municipals i els treballadors municipals, perquè la Comissió del Nomenclàtor funciona com un espai plenament participatiu, que ha aprovat un seguit de propostes a elevar el plenari de l’Ajuntament fetes des dels barris i que són plenament compartides i arrelades a Girona”. El regidor Martín també ha volgut destacar “que la Comissió del Nomenclàtor, en aquesta sessió, ha funcionat de baix a dalt, amb propostes dels veïns i veïnes, que tenen el suport de l’Ajuntament de Girona, i responen al present, al passat i al futur dels barris”.

Parc de Núria Terés i Bonet

La Comissió del Nomenclàtor va aprovar al plenari de l’Ajuntament de Girona que la nova frontissa de Santa Eugènia de Ter porti el nom de la regidora de l’Ajuntament de Girona Núria Terés i Bonet. La proposta fou enviada per la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert: la regidora no només havia destacat pel seu treball de ciutat al consistori, sinó també com a insigne eugenial.

. S’entén per “Parc de Núria Terés i Bonet” tot l’espai urbà que encercla el traçat gruixut en blau a la imatge del sector de Santa Eugènia de Ter limítrof amb la vila de Salt.
. Al nord limita amb el carrer del Costabona i el rec de la Monar i al sud amb la rotonda del Tren d’Olot/passeig d’Olot i el municipi de Salt.
. A l’oest limita amb els números imparells de l’1 al 15 (no hi ha de parells a l’altre costat) del carrer d’en Manuel Viñas i Grauges; els únics dos únics edificis (el 2 i el 4) que porten l’adreça de “passeig de Santa Eugenia”; i la travessera de Santa Eugènia del municipi veí de Salt.
. A l’est limita amb el carrer del Turó (únicament una banda de vorera, la de Girona, amb aquest nom) i la plaça del mateix carrer del Turó, la qual cosa no entra en col·lisió la proposta amb l’actual numeració dels immobles.
. S’incorporarien (àrea de Mobilitat) els senyals de trànsit que calguin (especialment un prohibit girar a la dreta, a l’altura de la ctra. Santa Eugènia/nova frontissa; i estudiar les interseccions amb el c. Lope de Vega i el c. Maçana) per tal d’impedir l’accés dels vehicles particulars al nou “Parc de Núria Terés i Bonet”.
. La reixa que protegeix la pista de futbol de la nova frontissa, està mal dissenyada, aquesta reixa s’ha anat reparant però encara així no s’ha solucionat el problema: cal adequar de la reixa perquè quan les pilotes hi impactin no faci soroll.

Camp del Bèlit de Sant Narcís

L’AV de Sant Narcís, presidida per Xavier Reyner, aprovà el nom del “Camp Bèlit” a un espai a tocar dels Jardins Ignasi Bosch. Reyner ha destacat “l’esforç de tots els veïns i veïnes del barri que han treballat per recuperar el joc del bèlit com a joc tradicional i bé cultural de Sant Narcís i haver-lo fet extensiu a dins i fora de la nostra ciutat i país”. Actualment s’ha constituït l’Associació Cultural del Bèlit a Sant Narcís.

El catàleg graner

En el catàleg que serveix com a propostes per denominar espais i vies públiques, entre d’altres, s’hi incorporaren noms com el del també eugenial Jordi Vilamitjana, Dolors Condom i Gratacós i Maria Antonia Canals i Tolosa com a propostes de la Xarxa Dones Girona (XDGi), el Jardí de la Pau proposat per els Amics de la Unesco (UNESCOGi), el Parc de la Guingueta de l’AV de Fontajau o el Pont de l’Aurora de l’AV del Pont Major, entre molts d’altres. Entre els quinze ponts que ja tenen nom per costum s’aprovà portar a plenari la seva aprovació definitiva: Pont de la Font del Rei, Pont de l’Areny, Pont de l’Alferes Huarte, Pont de Pedra, Pont de les Peixateries Velles, Pont de Sant Agustí, Pont d’en Gómez, Pont de Pedret, Pont de la Barca, Pont de l’Aigua, Pont de la Plaça dels Jurats, Pont de la Font del Bisbe i Pont d’en Pericot.

El regidor de la UMAT, Martín, explica també “que la Comissió del Nomenclàtor ordenà un estudi sobre el cost que suposa per als veïns en cas que de manera molt majoritària volguessin canviar el nom del seu carrer i ho elevessin com a proposta”. I conclou que “aquesta manera de fer les coses, amb diàleg amb els veïns i veïnes, entitats i associacions, permet arribar a propostes molt solvents, rigoroses i arrelades a la vida dels barris on es proposa denominar espais i vies públiques”. La Comissió del Nomenclàtor va acordar també informar dels acords a Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona.