Comenta Chomski al llibre 11-S -un volum que recull un grapat d’entrevistes que li varen fer periodistes de diferents mitjans just després de l’atac contra les torres bessones a NY-, com el poder, en aquest cas als EUA, evita donar una definició precisa del que es pot entendre per terrorisme. No ho defineix ningú, ni l’ONU, però això no és obstacle perquè tothom faci servir aquest argument com més bé els convingui per justificar noves lleis que retallen els fonaments dels drets, repressió indiscriminada de poblacions civils, guerres en països llunyans, camps de concentració, presons secretes.

Els politics, cada cop més absents i llunyans de la realitat dels seus administrats, necessiten als periodistes per tenir una idea del que passa. Els podem imaginar en la solitud dels seus despatxos, amb la companyia permanent dels guardaespatlles, llegint els retalls de premsa que la secretaria els ha seleccionat perquè es facin una idea de que va el món aquest dia.

Els periodistes necessiten simplificar la informació diària que els hi passa per les mans. Com faria qualsevol ordenant un despatx ple de papers en carpetes, posen etiquetes. Uns són violents, d’altres solidaris, pocs són neonazis, molts mileuristes, alguns són antiglobalitzadors, també hi ha terroristes, hi ha joves d’estètica skin, skaters, freak’s, antisistema.

Alguna d’aquestes etiquetes tenen connotacions positives, neo, estètica…, d’altres evidentment negatives, els anti. El llenguatge no és innocent.

Criminalitzar l’altre posant-li malnoms, no respectar-ne les idees ni els drets, etiquetar-lo… va ésser una de les tècniques del doctor Goebbels, juntament amb la mentida sistemàtica per poder bastir la massacra de persones més gran de la historia, l’holocaust.

Avui s’intenta desacreditar als joves que protagonitzen la resposta rebel a l’estat capitalista titllant-los d’antisistema. Joves ocupes, llibertaris, altermundistes, ecologistes radicals (que van a l’arrel), sindicalistes, algunes ONG, comunistes, determinats casals populars, independentistes, tots son antisistema.

Però que vol dir antisistema?, quin és el sistema al que s’està en contra?

Els periodistes no ho deixen clar. La vaguetat és més efectiva, en realitat no importa. El que sí importa és que és una etiqueta negativa, i la faran servir sempre que calgui, dintre o fora de context.

Tornant als politics, una benintencionada candidata d’esquerres de debò volent trencar una llança a favor dels okupes (els no violents, eh!), i potser esgarrapar uns quants vots, s’ha declarat antisistema. No ha calgut res més perquè de tots cantons li caiguessin un ruixat de crítiques i algun improperi.

Mallol, sense voler, aixafa la guitarra que durant tants mesos alguns periodistes han bastit contra tota l’esquerra contestatària, amb aquesta paraula. Aquest és el veritable pecat de la vicepresidenta d’Iniciativa, dignificar els antisistema en la seva contestació.

Per altra banda, un home és a la presó, injustament, per publicar dos articles a un rotatiu basc, el Gara, ara fa dos anys. L’home, un assasí confés, que ha complert la pena que li varen imposar el seu dia per 25 assassinats, no ha pogut sortir de la presó per que l’han condemnat a 12 anys per un delicte d’opinió. Això, més que justícia sembla venjança. Més que a l’escriptor han condemnat l’assassí amb un ‘dret penal d’autor’, fet només per a ell.

Com diria el gran Ryszard Kapuscinki (1932-23·01·2007),
busquem entendre l’altre, anem a les fonts!:
> «Gallizo» (publicat a Gara)
> «El escudo» (publicat a Gara)