Haureu observat que darrerament hi ha un debat, tan intens i important com poc participatiu, sobre si el nou Hospital de Girona Doctor Josep Trueta, gestionat per l’ICS (Institut Català de la Salut), planificat per la conselleria de Marina Geli allà mateix on hi ha l’actual, però aturat per la crisi, acabarà edificant-se al costat del Santa Caterina, del Parc Sanitari Martí i Julià de Salt, gestionat per l’IAS (Institut d’Assistència Sanitària), una solució que hom anomena Girona Sud, o a Girona Nord, concretament a Domeny, a aquells terrenys a tocar de la sortida Girona Oest de l’autopista, que volien acollir un munt d’ecohabitatges que també la crisi va aturar.

Toni Comín, actual conseller de Salut, va dir que la ubicació del nou Trueta, que ara es preveu acabar l’any 2023, seria l’últim detall a concretar. Que primer, i primer condicionant, s’havien d’elaborar els plans estratègic i funcional de la Regió Sanitària Girona, que agafa la província exceptuant la Cerdanya però afegint l’Alt Maresme. És a dir que, com a hospital regional de referència, tenen quelcom a dir tots els ens locals de la demarcació, segon condicionant. Però vet aquí que tant un com l’altre requisit estan essent torpedinats per interessos no gaire clars.

Per una part, l’elaboració dels esmentats plans sanitaris, estratègic i funcional, se’ns presenta com a un procés participatiu, però amb un impediment greu: no es pot parlar de tot, no es pot tocar el model sanitari ni molts altres punts que potser interessen als agents socials cridats a participar. I als no cridats. Potser us preguntareu què té a veure el model sanitari amb l’activitat sanitària que desenvolupen els/les professionals i reben els/les pacients. Doncs molt, perquè una de tantes característiques del model sanitari català és que, malgrat que tant l’IAS com l’ICS són empreses públiques de la Generalitat, la primera es regeix pel dret privat i la segona pel dret públic, la primera té personal laboral amb dret a la jubilació parcial, per posar un exemple, però sense altres drets, i la segona personal estatutari amb drets i obligacions diferents, la primera pot cedir espais a l’activitat privada i la segona no encara, per molt que els consellers fa temps que ho intenten. I clar, aquests aspectes, que afecten tant el personal com el pacient, podrien constituir inconvenients seriosos si el Trueta i el Santa Caterina anessin allà mateix. O no, segons com ho plantegem tot plegat.

Per un altre cantó, s’ha desfermat una guerra com si la ubicació s’hagués de decidir en funció de quin ajuntament o quin partit o qualsevulla altra entitat reconeguda en dret, o no reconeguda, apreta més. I no, això no pot ser. L’Ajuntament de Girona ha constituït un grup de pressió per tal que el Trueta “es quedi a Girona”, com si el terreny on aniria al costat del Santa Caterina no fos un tros de Girona i un tros de Salt, com si el terme municipal no es pogués modificar, com si dos municipis que comparteixen festes majors i més, no poguessin mancomunar serveis, com si no hi hagués més població gironina a prop del Santa Caterina que no pas de Domeny, on més aviat sembla que l’ajuntament vulgui compensar els inversors que hi van veure truncades les expectatives basades en el totxo. Perquè els raonaments a favor d’aquesta opció no són gaire coherents.

De moment, l’únic debat obert es va produir el passat 8 de juny, organitzat per la CUP. El repte que hi va exposar el doctor Ramon Brugada és de categoria. Dirigint-se directament als polítics gironins, però indirectament a tota la població, va proclamar la necessitat imperiosa de perdre el complex d’inferioritat que tenim i posar-nos a treballar per aconseguir el complex sanitari que correspon a Girona. Les dades són abassegadores i demostren que Girona, per població de referència, per necessitat, i per capacitat evidenciada, mereix i és capaç de gestionar un hospital o un parc sanitari tan gran i amb tanta varietat d’especialitats com qualsevol dels grans hospitals de Barcelona, com el de la Vall d’Hebron o com el Clínic. És una qüestió de finançament, i els hospitals es financen en funció de la seva complexitat. I si impactant li resulta a l’alcaldessa Madrenas el silenci del conseller sobre la ubicació, més impactant se’m a fa mi que els partidaris de la ubicació a Domeny hagin encarregat la defensa d’aquesta ubicació a una consultora que es caracteritza pel seu tarannà privatitzador de tot allò que és públic.

Veieu fent aquí una mena de guió de com evoluciona tot plegat