Plantejament de l’estudi

Entre les ciutats de Girona i Salt, a la plana al·luvial formada pel riu Ter s’hi troben 60 hectàrees d’horta (les pertanyents al Terme Municipal de Girona) que són conreades per un col·lectiu molt divers de gent.

L’agricultura de la zona s’ha anat adaptant als canvis socials del seu entorn, actualment el seu ús com a sòl hortícola és dedicat a un ús més lucratiu que productiu. Això ha comportat una heterogeneïtat que no només es reflecteix en l’organització espaial de la superfície (que presenta gran nombre de subparcel·lacions) sinó també en les pràctiques agrícoles que s’hi desenvolupen. Les pràctiques de la fertilització i de control de plagues i malalties es fa d’una manera poc apropiada per a les característiques del sòl (de textura arenosa-franca), creant un rics de contaminació de les aigües per lixiviats orgànics, minerals, etc. que poden conduir al deteriorament del medi.

Fer una anàlisi de la situació actual esdevé interessant per poder definir els punts en els quals incidir a partir d’una sèrie de propostes que han de conduir a una millora de l’espai implicant una reactivació de l’activitat agrícola sustentable. Partint d’aquest plantejament el treball de camp va consistir en la recopilació de dades mitjançant l’observació i el contacte directe amb els qui conreen les hortes, un col·lectiu molt divers. De l’observació directa i els resultats de les entrevistes personals que es van dur a terme, queda palès l’estat i la necessitat de plantejar una sèrie d’actuacions que contribueixin al mateix temps al desenvolupament agrari i ecològic de la zona.

A nivell urbà fins fa poc aquesta zona ha estat marginada per part de l’administració i actualment existeix la voluntat política que contempla la recuperació i revitalització de l’espai agrícola vinculat a una funció social.

Aquesta voluntat política, juntament amb els condicionats de caire natural (sòl, aigua de rec, clima…) i tenint en compte el factor social associat han estat els condicionants que s’han respectat en el moment de l’elecció de les propostes de maneig.

Les propostes de millora s’orienten cap a la consecució de tres objectius generals: la millora de la fertilitat física del sòl, l’estabilitat de l’agroecosistema i la mentalització i conscienciació dels usuaris que finalment durant a terme la tasca agrícola.

Per aconseguir-ho serà necessari un procés evolutiu llarg, que vagi de de la formació dels integrants de la zona a la intervenció amb inversions econòmiques externes.

A nivell pràctic s’ha considerat que per començar a encaminar aquests objectius, calia incrementar de biodiversitat en l’agrosistema. De tal manera que la tercera proposta fa referència al disseny i localització de l’emplaçament de tanques vegetals i marges boscosos que permetran la protecció mecànica de les parcel·les i afavorirà les interrelacions entre la fauna i la vegetació autòctona. De la mateixa manera, amb les rotacions vegetals proposades, s’espera un afavoriment mutu entre els conreus i una millora en la concentració húmica del sòl (amb l’objectiu principal de millorar l’estructura del sòl).

Conclusions del treball

L’espai hortícola de les Hortes de Santa Eugènia es presenta com una zona altament parcel·lada. El tamany de les parcel·les es caracteritza per les seves mides reduïdes.

Productivament el seu potencial és elevat ja que la zona no té limitacions en la disponibilitat d’aigua i l’estat del sòl que tot i ser millorable, és apte per al conreu.

Per mantenir l’espai i la seva xarxa de recs i camins i infrastructures en bones condicions fa necessària la organització social i regularització dels usuaris de les hortes.

La seva proximitat a la ciutat ha condicionat i condiciona l’estat de les hortes. Lluny de representar inconvenients, aquesta gran zona hortícola proporciona d’eines lucratives, educatives i productives a les ciutats veïnes. Cal potenciar desde l’Administració pública la coordinació, cooperació i la participació entre els integrants de les hortes i les entitats cooperants (com l’Escola Taller de Girona, el Centre cívic de Santa Eugènia, etc…).

La organització i cooperació que es reclama es considera com una eina essencial per al desenvolupament de les propostes agroecològiques, ja que es considera que l’estrat social repercuteix de igual manera o inclós més contundentment, en segons quins casos, en la dinàmica ecològica de l’agroecosistema.

El tipus de maneig del sòl junt amb la seva estructura provoquen un procés d’empobriment que requereix mesures adecuades per a la seva regeneració.

L’ús incontrolat de pesticides impedeix la proliferació de fauna auxiliar que ajudaria a realitzar un control biològic dels individus fitòfags.

És necessari que les actuacions que es realitzin s’adaptin a les possibilitats i necessitats socials de la zona per assegurar-ne l’èxit i la continuïtat.

Donat que la voluntat política és favorable al manteniment de l’activitat agrícola de la zona les propostes s’encaminen a trobar un equilibri favorable entre els factors, agronòmic, ecològic i social, que l’afecten.