Qui ens ho havia de dir / quan el meu amic el plataner / en caure fou el primer / tot el que els veïns hauríem de patir.

Amb tremolors, esquerdes i sorolls / al bell mig d’una gran ferralla / que de nit i dia mai no calla / ni posant-nos de genolls.

El nostre barri tan emblemàtic / que la gent contenta hi venia / ara ja ens ha arribat el dia / en que pobret només fa fàstic.

I per sinó hem rebut prou garrotades / ens diuen per anar millor i amb forma de donació, / però tots pensem i creiem que és per recaptació, / ens arriben amb gran ressò les zones blaves.

Ai Narcís, flor del paradís, / tu que has defensat sempre Girona / et volem demanar una cosa bona / per la nostre fe en Crist / fes que mai ens arribi un dia trist / i que ens tornin el nostre barri enyoradís.

Lluís Planas i Noell és veí del barri de Sant Narcís