En els darrers anys hem pogut llegir, a diaris i revistes, opinions interessades que ens parlen de com l’energia nuclear ens pot solucionar els problemes d’emissions de CO2 que tenim al món industrialitzat. Gabinets de relacions públiques lideren una campanya a tot Europa per apropar i dirigir les politiques dels governs cap als interessos de les grans companyies de producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.

Europa, que als anys setanta i vuitanta va veure néixer dins la lluita antinuclear els partits verds i les organitzacions ecologistes, i més tard va sofrir en carn pròpia les conseqüències de l’accident de Txernobil, té una opinió pública majoritàriament contrària al desenvolupament de l’energia atòmica.

Els reactors nuclears europeus, en la seva majoria emplaçats a França, són vells, estan cansats, cal jubilar-los. A Alemanya, el darrer govern -socialdemòcrates i verds- ja els hi va posar data de caducitat, el 2020. A Catalunya, els reactors nuclears d’Ascó i Vandellòs, amb freqüents parades i incidències, correran la mateixa sort que la resta d’instal·lacions nuclears al continent, el desmantellament.

Les empreses del transport i la producció elèctrica a Europa (a l’Estat espanyol, REE i ENDESA) coneixedores de l’oposició que previsiblement tindrà la construcció de noves plantes de producció d’energia d’origen nuclear busquen solucions.

La gent a les nostres contrades i a Europa gasta cada vegada més energia. Ningú hi posa fre. Podem veure de nit des dels satèl·lits totes les ciutats il·luminades. Les botigues tancades amb tots els llums oberts, fanals a pilons en carrers on no hi passa ningú, aires condicionats a tot drap si fa calor, o calefacció en cas contrari. Ningú apaga un llum. Cap anunci a la tele explica que s’ha estalviar energia elèctrica. Resultat, es necessita més energia per satisfer la demanda pública i privada. L’arribada del TGV a les nostres incrementa aquesta demanda. Ens diuen que per satisfer-la ens cal la construcció d’una línea elèctrica de 400.000 volts, la MAT.

Aquesta autopista elèctrica no és per solucionar els nostres problemes d’energia. Aquests se solucionen amb estalvi energètic, modernització de la xarxa de línies de distribució i acostament de la producció d’energia, eòlica i solar, als llocs on es consumeix. Aquesta autopista, connectada a la que ve fins a Bescanó des del Vallès i d’allà a Espanya i -per Tarifa- al Marroc, per vendre ara els excedents d’energia elèctrica nuclear als països del nord d’Africa.

No ens cal energia elèctrica nuclear. No ens cal la MAT

	Girona rebent ZP i Chirac en contra de la MAT FOTO: TONI VILCHES

I més endavant, quan les centrals europees quedin obsoletes i s’hagin de posar fora de circulació, servirà per portar cap a Europa l’energia que es produeixi en les noves centrals atòmiques que es construiran en aquests països, amb importants dèficits democràtics, on previsiblement no es podrà produir una reacció ciutadana en contra de les centrals nuclears.

L’energia elèctrica produïda a les centrals nuclears no és una energia neta perquè genera residus radioactius de llarga durada en el temps. No és pacífica perquè incentiva la producció d’armes de destrucció, bombes atòmiques però també els míssils antitancs fabricats amb material de residu de les centrals nuclears i utilitzats a Kosovo, Iraq i -probablement- a la darrera guerra del Líban, segons assegura Robert Fisk al diari The Independent de Londres.

No és democràtica perquè no s’informa degudament a la població sobre els veritables projectes que es volen dur a terme, ni dels perills reals d’aquest tipus d’energia, sinó solament de les avantatges, i no es té en compte l’opinió dels ciutadans sobre aquest tema.

Ens cal més informació verídica per decidir que ens convé. Ens cal més democràcia per fer valer els interessos de la gent, la seva salut, el seu futur, contra els interessos econòmics de les grans empreses multinacionals. I encara que Chirac, Zapatero i Montilla ens vulguin enredar: no ens cal energia elèctrica nuclear. No ens cal la MAT.