Santa Coloma de Farners (la Selva), Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà), són els únics municipis amb nom de santa de les comarques gironines. Els sants tenen una mica més de sort, però no tanta com en altres comarques de Catalunya. El Gironès s’endu la palma (i no pas la del martiri), amb deu sants seguit de la Garrotxa, amb vuit, l’Alt Empordà, amb cinc, i la Selva, amb tres. Al Baix Empordà n’hi ha dos (Sant Feliu de Guíxols i Sant Sadurní de l’Heura) i al Ripollès uns altres dos (Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries). Cap ni un a la Cerdanya, amb un matís: ens referim a la Cerdanya que es troba dintre de l’Estat espanyol, perquè a l’Alta Cerdanya, dintre de l’Estat francès, hi ha Sant Pere dels Forçats i Santa Llogaia.

Respecte a les altres comarques cal introduir també alguns matisos: el Gironès havia tingut un municipi amb nom de santa, que era Santa Eugènia de Ter, però va perdre la independència municipal el 1963 per ser incorporat a Girona. A la Garrotxa hi ha Santa Pau, municipi que òbviament no porta el nom de cap dona elevada als altars sinó d’una pau santa, que no és pas el mateix. Una pau santa vinculada al nom de la baronia homònima i que potser prové d’alguna treva feudal. Al Ripollès hi hagué dos municipis de la província de Barcelona que en la divisió comarcal republicana es van posar al Ripollès i que tenien nom pres del santoral (Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora) però es troben en el límit i amb bona lògica pertanyen ara a la comarca d’Osona, a la qual estan més vinculats. Al Baix Empordà, finalment, hi ha tres municipis que, sense tenir nom de sant ni de santa, tenen ressonàncies clarament religioses. Són Verges, la Bisbal i Vila-sacra. Aquests tres últims, curiosament, no van canviar de nom durant la Guerra Civil, però sí tots els altres, normalment limitant- se a suprimir el nom del sant o substituint-lo pel de la comarca (Guíxols en lloc de Sant Feliu de Guíxols o Farners de la Selva en lloc de Santa Coloma de Farners), però altres amb canvis tan enrevessats com Costa-Roja del Terri, en lloc de Sant Julià de Ramis (Gironès), o tan pintorescos com Empori en lloc de Sant Pere Pescador. Santa Eugènia de Ter va quedar en El Pla del Ter i Santa Cristina d’Aro en Riudaura d’Aro. [La Vanguardia]

Jaume Fabre és autor, entre altres llibres, de «Girona entre 4 rius»
i de «Guia d’escultures al carrer (Itineraris a peu i amb cotxe)», editats per l’Ajuntament de Girona