Aquest podia haver estat el titular de la premsa d’avui a Girona: «Enguany, no hi haurà exposició de flors a causa de la sequera». Hi havia motius sobrats per fer-ho així: per solidaritat amb els regants del Baix Ter i de les Hortes de Santa Eugènia de Ter i de tota la conca del Ter, per mostrar de manera exemplar el compromís de la ciutat amb el decret de sequera, per coherència amb la idea d’estalvi que fa dies que el Govern de la Generalitat està intentant difondre.

El titular és un altre: «Girona utilitzarà un pou d’aigua no potable per regar els muntatges de Girona, temps de flors». D’aquesta manera, amb aquesta decisió, per poc que s’hi pensi, hom s’adonarà que s’estan enviant a la població diversos missatges. D’entrada, que resulta (i és primera notícia) que hi ha a Girona un fons d’aigües no potables perfectament utilitzables en usos no de boca. És primera notícia perquè de totes les obres públiques i privades que s’han fet i es fan a Girona (i mira que se n’han fet i se’n fan) en surt aigua, molta aigua, que és abocada directament a les clavegueres. Fins ara, quan hom denunciava el desaprofitament d’aquests aigües, es deia que no eren utilitzables, que eren precisament no potables. Si ha canviat el criteri, cal construir ja un gran dipòsit al capdamunt de les Pedreres, de Montjuïc, del Puig d’en Roca o de Palau i fer-hi arribar amb camions tota l’aigua que es llença a les obres (vegeu i escolteu el soroll de l’aigua, per exemple, a eldimoni.com). Del túnel del TGV, en pot sortir l’equivalent a un llac.

La segona cosa que s’està dient a la ciutadania és més preocupant. S’està donant la idea que no s’ha de malgastar aigua, llevat que el dispendi s’ho valgui: «Deixar de fer la mostra podria repercutir negativament en molts sectors com ara el comercial, el de restauració o el dels mateixos productors de flors» (Anna Pagans). La via de l’excepcionalitat sempre és preocupant perquè pot provocar greuges amb altres sectors. Per exemple: tota la resta de jardins i parcs municipals (no d’una setmana, i no només d’un barri -Barrivellàndia-, sinó de tot l’any i de tota la ciutat) no poden ser regats amb aigua no potable? Els comerciants, els restauradors, els floristes o els veïns que no viuen de Girona, temps de flors, estan d’acord que als seus parterres, d’acord amb el decret de sequera, no hi pugui haver flors?

Amb el tema de l’aigua, ens hi podem fer mal

Per això mateix: no seria hora que l’Ajuntament fes públics els balanços hídrics de la ciutat, els recursos amb què compta, la manera com controla les piscines i el reg de jardins particulars, i quins seran el passos que pensa seguir d’ara endavant si no plou? [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines