No està bé, no senyor, i s’ha de dir. Hi ha coses que es fan mal fetes i s’ha de dir. No està bé, no senyor, callar.

No està bé, no senyor, l’horari de la biblioteca de la Casa de Cultura. D’obrir de 10 del matí a 8 del vespre cinc dies a la setmana, s’ha passat a una incomprensible restricció: dilluns al matí, tancat; dimecres i divendres a la tarda, tancat. Segons que sembla, falta personal per cobrir totes les hores… Es veu que no és essencial això de l’accés universal a la cultura. Ara que sempre s’omplia, que era molt usada, la biblioteca decideix autorestringir-se. Molt bé! A més, amb la suma habilitat que els dimecres i els divendres a la tarda són les tardes lliures de tots els estudiants de secundària gironins, que -ai, ves quin pecat!- hi anaven a estudiar i així s’hauran de buscar la vida. Visca la Diputació!

Les entrades per anar a veure Paco de Lucía a Girona són una vergonya. Saben quan val una entrada a l’Auditori? Si vostè vol veure alguna cosa de l’espectacle, de 115 a 100 €. Si vol quedar amb el coll tort, 40 €. Que és que s’han begut l’enteniment? Quina mena de promoció cultural és aquesta? A Valladolid, el mateix guitarrista cobra 36 € en la zona més cara i 23 € a la més barata. A Salamanca, de 35 a 25… A Viena costa entre 94 i 24; a Montpeller, entre 80 i 43; a Uppsala (Suècia), de 95 a 85 €… A Girona és on es venen les entrades més cares, no només d’Espanya, no; les més cares de tot Europa!

No està bé, no senyor, el nyap que s’ha fet amb la línia 7. El minibus de la L7 que va de Torre Gironella a Can Gibert, des que la Facultat de Pedagogia s’ha traslladat al Barri Vell, s’omple de gom a gom a determinades hores del dia i deixa penjada cada dia molta altra gent. Hi han afegit un autobús de reforç que, en lloc de passar davant, ai las!, passa darrere del minibús. El minibús va ple fins als topalls i el bus de reforç va passejant seients. Desvestir un sant per vestir-ne un altre és mala cosa, molt mala cosa. Espatllar una línia que començava de funcionar no és gaire intel·ligent. No està bé, no senyor.

Sense ànim de ser exhastiu, val la pena recordar les gatades municipals més lamentables a Girona darrerement: el fracàs del pavelló de la Devesa·Güell, el fracàs de la macroincineradora, la pèrdua de subvenció de la frontissa de Santa Eugènia de Ter, el desastre del xalet Tarrús, la rectificació del bloc de l’avinguda Ramon Folch de Cardona, el pou sense fons del pàrquing del Pallol, el fracàs del procés participatiu de Santa Eugènia, el fracàs del procés participatiu de la Devesa, el lamentable malbaratament del cinema Modern (10 anys mort de fàstic)… No serveix de res esgrimir les coses ben fetes si se’n fan tantes de mal fetes. Malament, quan els polítics enumeren èxits per tapar fracassos. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines