![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
La mort de Salvador Carral Felip -el passat 6 d’abril- és una mala notícia per als bons aficionats a la ràdio i per als professionals que en viuen. Nascut -1949- en una masia de les hortes de de Ter -avui desapareguda-, va desenvolupar la seva tasca radiofònica des de finals de la dècada dels seixanta fins a mitjan anys noranta. Carral es va iniciar, tot i que durant pocs anys, a La Voz de Gerona, presentant els programes Club del disc català i Nocturno. Després, a Ràdio Girona va realitzar, entre d’altres, el programa d’èxit Disc-jockey, diversos programes de concursos amb col·laboració dels oients que el van fer immensament popular “i també un gran nombre d’hores com a locutor en els anomenats torns de continuïtat”. Més endavant, ja només com a col·laborador de Ràdio Girona, va alternar els seus programes i emissions publicitàries (espais comercials de cinc minuts de durada) a Ràdio Olot i a Ràdio Bahía de Roses.
El seu peculiar estil radiofònic va marcar tota una època, especialment durant els anys setanta i vuitanta, i la seva popularitat el va portar a presentar un gran nombre de xous a discoteques i festes majors de les comarques gironines.
A meitat de la dècada dels vuitanta va entrar a Ràdio Grup per dirigir diàriament a la tarda Cita amb Salvador. S’havia especialitzat a presentar programes de concursos. Lògicament, la base principal eren els radiooients que hi participaven via telefònica. Els regals que sortejava eren possibles gràcies a les empreses patrocinadores. Carral tenia un carisma únic en la creativitat dels anuncis. Sabia trobar la frase correcta i l’entonació i la música adequades. Molts anuncis, ja els portava gravats des del seu propi estudi que tenia a casa. Va ser un dels millors creatius publicitaris que ha tingut la ràdio gironina.
Nosaltres vàrem tenir el goig de fer-li el control i suplir-lo, en algunes ocasions, en alguns dels seus espais. Eren ràpids, amb canvis de músiques constants i dinàmics. Una altra de les seves virtuts era la facilitat de llenguatge i de vocabulari a l’hora de presentar-los.
Salvador Carral va realitzar també, als anys noranta i principis del segle XXI, una sèrie de programes a Televisió de Girona i a Banyoles Televisió. Aquests van ser els seus darrers treballs com a professional de la comunicació. Al marge de la seva activitat radiofònica, va treballar molts anys a l’aeroport Girona-Costa Brava.
La pèrdua de Salvador Carral és la pèrdua també d’un locutor de la ràdio autèntica, un locutor de raça.
En Salvador Carral i Felip va començar a treballar a la ràdio a l’emissora LA VOZ DE GERONA, al costat de Francesc Delgado Vilà, aquí present i redactant aquestes lletres. El programa amb que vam començar es deia FULLS DE BLOC. El director de l’emissora era en Fèlix Bouso i Mares.
Salutacions especials per a l’Àngel Rodríguez, que l’últim cop que el vaig veure va ser als despatxos del Bisbat, a la plaça del Vi, de Girona ciutat. I a en Narcís Carreras, va ser gravant en el meus estudis de gravació la cançó CIMARRÓN. Ja ja ja.
Tot això és així, si no m’equivoco. També podria estar confonent els noms i els fets. Ja deixo el meu e-mail:
fdelvi70@gmail.com
Salutacions molt cordials
Molts de records Francesc. A tu, Salt et deu l’honor d’haver fundat la primera emissora de ràdio, Ràdio Salt (després anomenada Ràdio Z que va durar molt poc). En parlo en un article l’ABANS segona part que sortirà en breu. Les coses bones cal recordar-les i que no es perdin en l’oblit. La “segona” Ràdio Salt fou dirigida per en Manel Mesquita i l’Emili Gispert, dos grans professionals, sens dubte. Jo depenia d’en Manel, perquè era l’encarregat de la programació, l’Emili ho era més dels informatius. Recordo aquella gran Ràdio Salt i la gran tasca en la programació musical que va fer en Manel, i aquells programa de proximitat en la realitat saltenca. Va ser una gran emissora.