El cantaire Àngel Valentí i Valentí, que va néixer a Santa Eugènia de Ter l’any 1925 en una família humil, va morir el passat 20 de febrer a Torroella de Montgrí. Durant la infantesa, i arran de la Guerra Civil espanyola, va començar a aprendre “els valors del treball” i se li va despertar una actitud “oberta a conèixer i aprendre noves coses”, segons s’explica al blog dels Cantaires del Montgrí. Aquest esperit obert el va acompanyar tota la seva vida i li va permetre aprendre l’ofici de mecànic en l’electricitat de l’automòbil.

Un cop acabada la guerra, Àngel Valentí va tornar a Girona i va continuar treballant en feines relacionades amb la mecànica i l’electricitat, primer amb el seu oncle, reparant tota classe de motors, i després a Can Perich, una lampisteria de Girona. L’any 1943 va començar el servei militar de tres anys com a voluntari a Girona. I en acabar-lo, el 1946, va començar a treballar a Indústries Fedaya, dedicada a portar electricitat amb grups generadors a llocs allunyats de les poblacions. Va anar a treballar per a aquesta empresa a Ripoll, però el 1950 es va establir a Torroella de Montgrí per instal·lar bateries de llum als masos. Un any més tard, el 1951, es va casar a Girona amb Joana Costa Sala i es van establir a Torroella. Àngel Valentí sempre va treballar per al municipi de Torroella de Montgrí més enllà de les seves obligacions professionals.

L’any 1977, entorn d’un grup de persones que Josep Bofill havia reunit un any abans per cantar havaneres, va néixer el grup Cantaires del Montgrí (Medalla del Montgrí 2003). Àngel Valentí, un apassionat per la música, en va ser un dels primers cantaires. El 2014, després de 37 anys a l’escenari, va deixar el grup. També havia format part de les corals Recer i Els Passerells de l’Estartit. El 2011 va rebre la Medalla del Montgrí. A més, va fundar l’Associació de Veïns del Barri de Fora Portal Santa Caterina i va estar en la junta de la Llar de Jubilats El Recer.