Jordi Vilamitjana FOTO: TWITTER

En conèixer la mort d’en Jordi Vilamitjana i Pujol, el mateix Dia d’Europa, el primer que em va venir al cap van ser les imatges de Girona, llindar d’Europa, l’escultura de l’Anson al marge dret de la variant de Sant Daniel anant cap a Figueres, i A Europa, la de l’Alfaro ubicada actualment com una altra llinda, en aquest cas de la Devesa. Dues escultures, dues llindes, dues portes d’entrada i sortida que em duien directament al projecte Apadrinem escultures i a dos indrets de l’estimada Girona d’en Jordi, la Vall de Sant Daniel i la Devesa.

En Jordi era un home compromès, una persona crítica, un treballador incansable, i un llarg etcètera, però, sobretot, un gironí que estimava Girona, la seva ciutat. Des d’Amics de la Unesco de Girona plorem la pèrdua de l’amic, i sentim que el projecte Apadrinem escultures ha quedat una mica orfe. Hem perdut un dels seus pares, en Jordi. Vam establir les bases del projecte educatiu i ciutadà -dos adjectius molt apropiats per al mateix Jordi- a partir de la seva idea de fomentar entre els més joves l’estimació pel parc escultòric de la ciutat. Era a principis del segle XXI. Ben aviat, vam decidir preparar alguns materials per apropar aquest tipus de patrimoni no només als escolars, sinó també a la ciutadania en general. Naixia així un dels nostres primers audiovisuals Escultures al carrer, amb un guió escrit a quatre mans per ell i en Jordi Dalmau. I va ser ell també qui va dur el projecte fins al seu institut i va aconseguir engrescar-los en l’apadrinament de l’escultura Columna a la Història de Girona de Domènec Fita. Des d’aquells inicis, nombrosos han estat els articles en els que ha mostrat el seu interès i la seva preocupació per les escultures al carrer de la ciutat: per la seva desaparició o desubicació, per la manca de cura o protecció, per les que falten… I se n’ha anat sense haver vist acomplert un dels objectius: tenir retolades totes les peces per tal de poder complir el primer pas d’un projecte de patrimoni, el coneixement de l’obra. Continuarem treballant per aconseguir-ho, Jordi!

Més llunyana en el temps, trobem la seva col·laboració en el nostre concurs artístic i literari. No sabria dir-vos en quin moment va ser quan en coincidir ell, en Manel Mesquita i la Pilar Sancho com a membres del jurat van convenir que l’escriptura s’estava perdent entre les noves generacions i que fora interessant crear la modalitat carta escrita a mà. I la nostra associació així ho va fer i ho manté. Gràcies a tots tres i avui, especialment, a en Jordi. Un home compromès amb la llengua catalana.

Amb en Jordi també hem compartit angoixes i il·lusions a l’entorn del Pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Ell no era eugenienc de naixement, però suposo que en Manel em donaria la raó dient que era eugenial i genial. El fet de ser professor de l’Institut Santa Eugènia va forjar en ell el compromís amb els veïns de Santa Eugènia, des de la revista Els mil i pico fins a la reivindicació del Pont del Dimoni i, probablement, amb moltes més accions que desconec.

Jordi, te n’has anat, just quan ens disposàvem a celebrar l’onzè tast de l’Espriu al Mercat. El mes de maig havíem triat el capítol dedicat a Hermes, el missatger, el portador de notícies, el comunicador, el transmissor de coneixements, és a dir un Jordi Vilamitjana i Pujol. El nostre petit homenatge, el nostre més sentit agraïment per tot el que ens has deixat l’hem volgut fer palès amb unes paraules meves i d’en Narcís-Jordi Aragó, i amb la veu d’en Lluís Lucero que ha llegit el poema de Salvador Espriu M’han demanat que parli de la meva Europa del llibre Per a la bona gent. Per a tota la bona gent, per a tu. Gràcies, Jordi!