La millor idea d’un programa electoral de les passades eleccions municipals de 2011 la vaig llegir a EUiA a Salt. Proposaven que tots els alumnes de les escoles públiques de Salt tinguessin un àpat garantit al dia. Dos anys després, el Consell Escolar Municipal de Girona informa que “s’ha reduït un 15% el pressupost de les ajudes de menjador escolar a la ciutat i en canvi s’han incrementat les necessitats”. Hi ha menys nens a l’hora del menjador, “especialment en les escoles de les zones perifèriques i amb més dificultats socioeconòmiques de la ciutat. Al sector Santa Eugènia·Sant Narcís la taxa d’alumnat usuari de menjador a l’escola pública és del 18% i alhora és el sector que acumula més sol·licituds denegades”. En un altre paràgraf l’informe diu que “resulta difícil quantificar però arriben a les escoles cada vegada més notícies d’alumnes que mengen a l’entorn de les escoles -en un bosc, en un cotxe…-. Nens i nenes que marxen a casa al migdia sense tenir la certesa que faran un àpat, o més aviat amb la certesa que no el faran”. No són “necessitats de país” aquestes? [Diari de Girona]