Saltenc. Amb això estaria tot dit. Però tinc més espai i diré més coses, doncs. Primer difonc aquí el seu web [http://www.manelbayo.com] per als tafaners amb internet. Ara fa quatre mesos, l’artista, va presentar les seves 7 propostes per al nou Centre d’Art de Girona; com les set meravelles, les set tribus d’Israel, els set pecats capitals… És net-art (que tal vegada podríem traduir per l’art que no embruta, parlant literalment en català; que utilitza la xarxa per donar-lo a conèixer; el suport del qual és la virtualitat de la utopia i tal). Eva Vàzquez escrivia en El Punt -en aquell moment- que Bayo «en lloc d’atiar la controvèrsia, ha optat per aprofitar el buit de manera imaginativa i proposar a través del seu lloc web set imatges possibles per al Centre d’Art que són també projeccions, juganeres i iròniques, del debat sobre el contingut.» Ras i curt. Sin subirse por las ramas. Gota de fullaraca. Després que hom (bonica paraula irresponsable) descartés el Banc d’Espanya, premiat pels FAD, com a equipament dedicat a l’art contemporani i decidís destinar-lo a l’administració contemporània de l’Estat simètric (sense que ningú digués ni piu-ciu), les propostes de Bayo haurien de fer-se visibles més enllà dels webs i el temps (què són quatre estúpids mesos!?). Grans pantalles de plasma, set per ser exactes, penjades de dalt a baix de la rambla de la Llibertat, començant per la façana de la sala d’exposicions municipal Fidel Aguilar, i la setena (la participativa) enfilada -a l’Argenteria- ocupant l’espai del Tarlà, giravoltant, convindrien ara.