– Segons la FAO una tercera part dels aliments produïts al món són malbaratats i no s’arriben a menjar mai, mentre que 870 milions de persones passen gana; per on comencem a redreçar aquesta situació? 

A nivell global i en primer lloc caldria recordar que l’alimentació és un dret i que totes les polítiques agroalimentàries (internacionals, nacionals i locals) respectessin aquest fet. Això suposaria treure l’alimentació i l’agricultura de la OMC (Organisme Mundial del Comerç). En el moment on l’alimentació entra en el món de l’especulació (fons d’inversió, multinacionals) s’entra en la dinàmica capitalista: els aliments ja no són un dret sinó que és un actiu per fer negoci.

Així mateix s’haurien d’implementar polítiques agrícoles i alimentaries pensades en l’alimentació de la població i per tant on es prioritzi les produccions locals i adaptades a les necessitats locals i a les capacitats econòmiques, culturals i mediambientals i on es fomenti la producció destinada a l’alimentació i no a la especulació o a d’altres finalitats (ramaderia intensiva, agrocarburants).

En definitiva es tractaria d’afavorir polítiques en defensa de la sobirania alimentaria. Sobirania alimentaria entesa com el dret dels pobles, comunitats i països a definir les seves pròpies polítiques agrícoles, ramaderes, laborals, de pesca, alimentaries i agràries que siguin ecològic, social, econòmicament i culturalment apropiades a les seves circumstàncies.

– A Europa es calcula que al llarg de tota la cadena agroalimentària, del camp a la llar, es perd fins el 50% dels aliments sans i comestibles; com us organitzeu a l’Associació Menjadors Ecològics per tal que el vostre servei aprofiti al màxim els aliments?

És molt important treballar amb una bona gestió dels gramatges. Per una banda garantim els nutrients necessaris i evitem els excessos i per l’altre, no cuinem mai de més, es a dir no malbaratem menjar a les escombraries.

La compra directa de producte fresc a productors locals ens garanteix un circuit curt sense mermes. Per sostenibilitat i per potenciar la producció ecològica i consum sempre es prioritzen els aliments produïts a Catalunya o els recuperats per potenciar la producció i per donar a conèixer aquesta a les famílies usuàries.

Reduir o evitar els fregits en el menú escolar redueix el consum d’oli a les cuines i el seu posterior reciclatge. Si reduïm el consum també podem comprar un oli de més qualitat gustativa i nutritiva.

– Creus que estan suficientment identificats i desenvolupats els circuits de recuperació d’aliments al llarg de la cadena de producció i consum -ja sigui al món agroramader, a la indústria agroalimentària, al sector comercial o a la restauració-?

Previ a la resposta d’aquesta pregunta caldria aclarir que el malbaratament dels aliments és degut a la mala gestió en tota la cadena de producció. Mala gestió des del punt de vista de l’alimentació. Actualment la cadena de producció-distribució i consum està a les mans de l’agroindustria i on el seu interès és obtenir el màxim de benefici. Benefici que s’obté a partir de produir a gran escala, de fer-se en el poder de la gran distribució (grans superfícies) i de controlar el consum. Poc importa si estem parlant d’aliments, interessa produir i vendre. Interessa establir un model de sobreconsum sense sentit.

Dit això, sí que estan identificades els punts crítics. El mateix model globalitzat de l’alimentació provoca el malbaratament. Des de la producció (té sentit que mengem pomes de Xile a Girona? El fet de que una poma de Xile arribi a Girona té un impacte de malbaratament a les terres xilenes, de malbaratament energètic), a la gran distribució (cal que els tomàquets, fruites que no tinguin bons aspecte es llencin?) fins al consum (de que serveix caure a les trampes del 2×1 si desprès només ens mengem 1 i llencem la meitat?).

– Quines traves teniu per impulsar canals d’aprofitament d’allò sobrant en el ram dels menjadors escolars i col·lectius?

Reciclar menjar per fer croquetes, s’ha convertit en un impossible per el personal disponible a les cuines i per la normativa a l’hora de manipular els aliments. Hi ha màquines per congelar o guardar els plats que sobren del menjador, ara cal tenir en compte que parlem d’una inversió forta i que sempre serà més sostenible evitar les mermes. Produir el necessari, fer una bona gestió de comandes i gramatges, ni més, ni menys.

– Cada català/catalana llença un 35kg d’aliments comestibles a l’any; expliqueu-nos algunes bones pràctiques que podem fer a l’hora d’anar comprar, de gestionar la nevera i les sobres, així com a l’hora de cuinar, per tal d’evitar llençar aliments comestibles

En l’àmbit domèstic hi podem fer molt; a l’hora d’anar comprar és important tenir clar què necessitem i què ens queda encara a la nevera o a la despensa. Si hem pensat i planificat més o menys els menús de la setmana, ens serà més fàcil saber el que necessitem i evitar fer compres impulsives o “a cegues”, també ens ajudarà fer-nos una llista de la compra. Comprar a granel el cereal, les llegums, etc. també ens ajudarà a ajustar-nos a allò que necessitem i, a més, estarem reduint residus (envasatge dels aliments).

Un cop a casa és important organitzar la nevera: no omplir-la molt, organitzar-la per grups d’aliments, posar a la vista allò que hem de consumir abans, congelar aquells aliments frescos que no haguem de consumir en breu i mantenir-la ordenada, en la mesura que es pugui. També és important disposar d’una bona despensa d’aliments bàsics de caducitat llarga (llegums, cereals, algues, farines, olis de bona qualitat), fent atenció a com i on els guardem per que no se’ns facin malbé!

A l’hora de posar-nos a cuinar i preparar els àpats; podem fer coccions bàsiques de cereal o llegum amb els que elaborarem diferents plats (amanides, saltejats, estofats, hamburgueses vegetals, etc.). Podem aprofitar al màxim les verdures (sobretot si són ecològiques): les peles, les tiges, les fulles verdes… per fer caldos, per exemple. Sovint llencem parts de les verdures que ens pensem que no són bones i potser son les que tenen més nutrients, per exemple les fulles verdes de la col o la part verda del porro, molt rica amb clorofil·la! Podem fer conserves amb l’excedent i sobretot, reutilitzar de forma correcte les sobres per fer noves preparacions: l’anomenada cuina d’aprofitament que s’ha fet sempre!

I molt important… a l’hora de l’àpat, posar-nos al plat allò que ens menjarem i guardar en tuppers a la nevera el menjar sobrant per menjar-nos-el o reutilitzar-lo en un altre àpat, en els dies posteriors. Llençar menjar és llençar diners!

– El passat dissabte -6 de setembre-, Mercè Alabarce, membre de l’Associació Menjadors Ecològics, va fer un Taller d’Aprofitament d’Aliments a Can Ninetes en el marc de la Festa Major de Santa Eugènia de Ter; expliqueu-nos una mica com va anar

Primer de tot vàrem estar parlant dels conceptes i de les bones pràctiques que podem fer tots i totes a casa, per aprofitar els aliments i no malbaratar-los. Tot seguit, amb tots aquells aliments que l’associació Escudella Solidària havia recaptat per les botigues del barri, vàrem cuinar uns plats. Ens vam trobar que hi havia molta pastanaga i vàrem fer una crema de pastanaga amb taronja (amb la pell ratllada), després amb la verdura de temporada molt madura vàrem fer un gaspatxo i un saltejat de verdures al curri amb arròs basmati que també s’havia recollit. Amb la fruita madura vàrem fer una macedònia amb suc de taronja i menta i també vàrem aprendre a fer una gelatina de suc de poma amb trossets de fruites. Vàrem escalivar unes albergínies amb les que volíem fer un paté d’albergínia (el babaganush, típic de la cuina balcànica, nord d’Àfrica i de la mediterrània oriental) però, malauradament, no ens va donar temps de fer-lo.

Ahir dissabte a Sant Narcís i dimecres a la UdG

Les activitats de La Manduca No Caduca continuen els dies 20 –ahir dissabte–  i  el proper dimecres -24 de setembre-, a la plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís i a la Facultat de Lletres de la UdG, respectivament. Podeu consultar els programes aquí.

Associació Menjadors Ecològics
Facebook: Associació menjadors ecològics