Fa poc es va emetre per TV3 El paisatge favorit de Catalunya, però us parlaré del de Girona, des del meu punt de vista, i us intentaré convèncer que potser realment és el millor paisatge del nostre país.

Itinerari obligat

Començarem el nostre recorregut pel passatge Messeguer, a prop de l’edifici de la Farinera. Des d’aquí es veu una nova placeta urbana configurada al seu front per unes pilones plàstiques verdes i blanques i uns conglomerats de pedra grisa i groga. A la banda esquerra, una tanca metàl·lica, plena d’anuncis dels amagats comerços de la zona, delimita l’espai amb l’antiga Estació d’Olot que comparteix escenari visual amb la construcció de la modernitat.

Si ens traslladem a la plaça Joan Brossa -partida per la meitat per la tanca abans esmentada- podrem contemplar com un conjunt de màquines de tota mena configuren un nou sky line pel Parc Central gironí.

Tot i això, els ulls s’omplen del veritable esperit gironí davant del carrer Bisbe Sivilla: el Parc Central. Tallat per tot els costats, allà es localitza l’espai on l’ull gaudeix més de les grues, perforadores i màquines de tot tipus, que formen un quadre clarament surrealista. Enmig d’arbres es dibuixa el futur de la ciutat, mentre els vianants veiem com es va fent, això sí, acompanyats d’un soroll bastant important.

En arribar al lloc que fóra la plaça d’Europa, l’espectacularitat del paisatge arriba al seu nivell més alt. Una gran varietat de tanques de pedra, de metall i plàstiques venen a conformar un pas curiós per a bicicletes i vianants. Tal com ha passat a la plaça Joan Brossa, la generositat d’Adif ha permès que els comerciants de la zona s’anunciïn en les tanques, una clara mostra de la seva voluntat de col·laboració en aquests temps de crisi. En alguns punts concrets, presenten uns forats suficients per poder veure en acció la més gran de les grans perforadores, allà on hi havia l’antiga escultura d’Alfaro.

Hem finalitzat el recorregut al carrer Josep Maria Gironella, on la complexitat de les obres agafa un to clarament laberíntic. Des d’aquest carrer estant, i mirant en direcció al Parc Central, és quan ens podem fer una idea més clara del volum de les obres i de la gran diversitat de maquinaria que s’hi exhibeix.

En conclusió

Aquest és el millor recorregut per conèixer la veritable Girona del segle XXI i -a l’esperit de la seva llegendària història de mosques, sants, dimonis i botifarres dolces- ara s’hi ha d’afegir les obres de construcció del TAV.

Si això ho considereu el paisatge favorit de Girona, heu de pensar que durarà uns quants anys, però que atenent que el constructor és Adif, poden ser molts i molts…

Joel Medir i Hereu
és estudiant de periodisme, exalumne de l’IES Santa Eugènia i veí del barri de Sant Narcís