Transitem en un món en el qual s’acumulen pèrdues amb molta velocitat. Un cosmos, que, bona part de la música funciona gràcies a mescles i a impulsos elèctrics -bits, mega-bits i DJ’s. Desapareixen els suports físics com ara el vinil o els CD que passen a ser objectes del mercat de segona mà -tresors preuats pels col·leccionistes-. Hi ha dies però, que, enmig de la voràgine digital hi apareixen fabuloses sorpreses musicals com el disc Pásame la sal. De copblas (U98 Music), enregistrat pel grup Los Gazpacho i la Cobla Bisbal Jove.

Una experiència que proposa una nova sonoritat en la que tant interpreten peces seves com fan versions de temes famosos. Música de fusió entre la rumba-pop i la cobla. Una idea d’alçada servida amb enginy i equilibri. El talent de Los Gazpacho encaixa a la perfecció amb la cobla, memorable la versió de La cachimba i Els rostolls d’Angelina, d’Umpah Pah, cantat amb el seu autor, l’eugenial Adrià Puntí.

A Los Gazpacho hi toquen, Fonso Castillo, veu i guitarra; Pedrito Martínez, baix; i, a la percussió, Enric Canada, un trio de intèrprets que formen part del nostre imaginari musical des del segle passat. La cobla s’endinsa en una moderna sonoritat gràcies al seu director, Xavi Molina, que també fa els arranjaments.

És una proposta que sobresalta la inefable mediocritat, a la que, de vegades, sembla que estiguem condemnats. L’obra aporta una visió agosarada a l’hora de treballar amb la la rumba -el segell Gazpacho– d’assumir el pop i de fusionar les arestes del rock i la sinuositat encodormida del reggae.

Coratge, mesura i talent a l’hora d’oferir música i ritme ballable fins a les darreres conseqüències -quan els efectes col·laterals de la festa són imprevisibles-. Per fer boca mireu el magistral clip filmat a l’inframón de la Bisbal; la versió d’un clàssic de la música lleugera, Un velero llamado libertad de José Luís Perales.

Escolteu, escolteu que mai més no l’oblidareu!