|
Enmig dels múltiples moviments socials sorgits en els últims anys, hi ha un tipus d’associacions que surten poc en les primeres planes dels diaris: les associacions de veïns. Precisament -fa poc- ha deixat la presidència de l’Associació de Veïns del, Martí Carreras. Un president que s’ha mogut i ha estat insistent a l’hora de recordar l’existència dels problemes del barri, intentant que la veu de
Els seus anys de presidència han coincidint amb les obres del TAV. Unes obres que semblen eternes, i que han perjudicat greument els comerciants de la zona. Alguns han hagut de tancar, altres han vist com els seus ingressos disminuïen notablement. Per no parlar de l’aïllament físic del barri i tot el que això ha suposat. En aquest anys d’obres inacabables, i quan es necessitava algú que recordés que
Martí Carreras ha protagonitzat un exemple clar de la lluita de les associacions de veïns. Una lluita poc visible a les notícies del dia a dia en els mitjans de comunicació. Negociant cada problemàtica amb els respectius ajuntaments, no sempre disposats a escoltar o a actuar. Unes associacions de veïns que s’ocupen dels problemes quotidians que tot barri pateix. A més a més, són una bona eina de cohesió social interna a través d’activitats de tota mena. També són fonamentals per a la necessària reivindicació d’un nucli social concret.
Aquestes institucions, a més a més, serveixen per canalitzar la participació ciutadana. De fet, una de les victòries de les associacions de veïns a Girona -com recordava Martí Carreras- és la possibilitat de les entitats i associacions d’intervenir en els plens de l’Ajuntament de Girona. Nosaltres hi afegiríem una altra victòria: la celebració de les diverses audiències públiques sobre les obres del TAV.
Definitivament, les ciutats necessiten la presència de les associacions de veïns. I les associacions de veïns la presència de gent incansable com en Martí Carreras.