Les lletres més importants de Girona són metàl·liques, són de colors, són de Torres Monsó. La A que descansa damunt d’una columna davant del Mercadal, també ho és, així com la seva germana del capdamunt del Museu del Cinema, ben cert, però cap ni una de les lletres que té la ciutat està assolint el nivell d’èxit de les Lletres toves de Torres Monsó de la vorera de davant de la seu de la Generalitat de Catalunya.
No hi ha mainada que passi per aquest indret que no s’hi enfili. No hi ha parella o grup d’adolescents o joves que no s’hi retrati. Què tenen aquestes lletres que atrauen com si fossin imants? Tal vegada l’esplèndid contrast que representen respecte del seriós edifici que els fa de teló de fons? Potser els colors, tan vius, tan de quadern de pintar de la infància? Potser la mida, tan diferent de la real? Tal vegada les tres dimensions que ofereixen als ulls sense necessitat d’usar ulleres especials?
Ara mateix, les Lletres Toves estan en un punt culminant de popularitat. Entre locals i forans; entre ciutadans i turistes. Tanmateix, com tot els punts culminants, gaudeixen d’avantatges i inconvenients. L’inconvenient més important és la familiaritat excessiva de la gent. La lletra C ha estat colpejada i la pintura s’escrostona; a la lletra Q hi ha les marques que els rètols reivindicatius de l’acampada del motxo van deixar. A la part de dins de les quatre lletres (bàsicament a la B, perquè és la més amagada), ja hi ha grafits i escrits d’aquells de “Laia estuvo aquí”, etc. Aquí, la ràpida intervenció de l’Ajuntament, restaurant-les i reparant-les ajudaria a aturar el deteriorament.
L’altre inconvenient és encara més fàcil de resoldre si es té voluntat política. En moltes fotos i en moltes retines d’estrangers i espanyols, les Lletres seran una part misteriosa i desconeguda de Girona. Ningú no sap ni què són, ni què signifiquen. No es podria posar a prop de l’escultura un rètol amb indicacions perquè els nostres visitants i ciutadans sabessin què significa? No és Girona una ciutat educadora? No recorda la senyora alcaldessa el compromís de l’Ajuntament davant els nens que apadrinen escultures de retolar el parc escultòric? [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines