Segons una llegenda molt antiga que ens tramet Jaume de Varazze, la qual ens plau donar-vos a conèixer respectant-li tot l’encís de les narracions d’aquell temps, Santa Eugènia nasqué a Alexandria. Era filla de Felip, noble romà el qual fou nomenat prefecte de la ciutat. Ací conegué a la seva dona na Clàudia, mare de Santa Eugènia, tingueren dos fills més, n’Amim i en Sergi.

Quan Eugènia tenia 15 anys, un jove cònsol anomenat Aquil.li la demanà per a fer-la la seva dona, Eugènia el refusà tot dient-li: «El marit s’ha d’escollir pels seus bons costums no pel seu llinatge».

Eugènia era molt llesta i tenia una intel·ligència privilegiada tant en el camp de les lletres com en el de les ciències. Els seus dos companys d’inquietuds intel·lectuals foren Sant Prot i Sant Jacint. Un dia passaven davant d’un indret on romanien un grup de cristians i sentiren els seus cants que deien: «Tots els déus de la gent han fet els diables però el Senyor ha fet els cels». Eugènia molt corpresa digué a Prot i a Jacint:

«Això que ells canten és l’essència de tot el que hem estudiat en els llibres d’Aristotil, Idees i Plató. Ara ja sabem la veritat i quin és el seu camí». Així va ésser com Santa Eugènia i els seus dos amics decidiren seguir Crist.

Es proposaren entrar de frares en un monestir del qual era encarregat Sant Alén. Eugènia ajudada pels seus companys es va fer passar per home i es feu anomenar Eugeni. Alén en repartir la feina a cada un digué al fals Eugeni: «Hauràs de treballar com un home fort I faràs la feina de sis dones». Eugènia prengué els hàbits juntament amb Prop i Jacint, des d’aquell dia tothom la coneixia pel nom de frare Eugeni. Les seves virtuts excepcionals la feren arribar a abat del monestir.

Els seus pares la cercaren per tot arreu però no la trobaren enlloc. Una pobra vella els calmà dient-los que el cor li deia que els déus se l’havien enduta i vivia entre les estrelles.

La fama de la seva bondat i del consol que donava a tothom féu que una dona noble d’Alexandria anomenada Melània, que estava molt malalta, la fes cridar. El frare Eugeni va anar-la a veure i la ungí amb oli en nom de Crist i la senyora quedà guarida. Eugeni li va trametre grans dons espirituals, però ella no els va voler Melània s’enamorà fortament del frare Eugeni i decidí fer-se la malalta per a poder fer-lo tornar. Requerit altra vegada, el frare Eugeni anà a visitar aquella dona enardida per les seves males intencions i amb els ulls llampeguejant de maldat intentà seduir-lo. Eugeni apartant-se d’ella li va dir: «Melània, bé t’escau el nom que portes, el qual vol dir: plena de negror i de traïdoria, filla de les tenebres, amiga del diable, centre d’aïllament i font de luxúria».

Desenganyada Melània tingué por que la seva maldat es conegués, bescomptà Eugeni explicant que l’havia volguda forçar, i que tingué sort de la criada la qual va defensar-la.

Presentà una denuncia dels calumniosos fets, recolzada pel testimoniatge de 1a serventa, al prefecte Felip (pare d’Eugènia). Ja davant del prefecte aquest s’encarà a Eugeni preguntant-li:

«Digue’m home malvat, forçant les dones és com ensenyes el teu Crist?»

Eugeni amb la cara baixa, mirant a terra perquè aquell home no el conegués, va dir-li: «Nostre Senyor ensenya castedat ï sinceritat a canvi promet la vida eterna, jo et puc. demostrar que na Melània ha dit mentida, però que el meu silenci i sofriment serveixin perquè Melània i la seva serventa no hagin de patir mai turment. per la seva grossa mentida».

Llavors Felip interpel·là Melània. Ella reafirmà la mentida. En aquell moment Eugeni esclatà i digué: «El temps de callar ja ha passat, no vull que una mala dona faci matar tants. de servents de Crist i que es gloriï amb una mentida. Que la veritat enfonsi la mentida! Que la saviesa guanyi la dolenteria! Jo diré la veritat no per vana glòria meva sinó per la glòria de Déu». I dient això s’esquinçà la túnica des del cap fins els peus, perquè veiés que era una dona, tot dient-li: «Tu ets el meu pare i na Clàudia la meva mare i aquests dos que estan amb tu són els meus germans, jo sóc Eugènia la teva filla. Aquests Prot i Jacint que amb mi han estat sempre».

Felip la reconegué i plorant d’alegria la besà i l’abraçà fortament. En aquell moment un foc baixà del cel, cremà na Melània i totes les seves coses.

Tota la família d’Eugènia i els seus amics es convertiren al cristianisme. Al pare el privaren del càrrec de prefecte, però els alexandrins l’elegiren bisbe d’aquesta ciutat. Un dia quan Felip pregava uns enemics de Crist el varen matar.

Eugènia després de la mort del seu pare marxà a Roma amb la seva mare i els seus germans. Allí convertiren molta gent i donaren inici a la fundació d’un monestir i un hospici per a pobres vianants, pelegrins. L’emperador assabentat de la gran obra realitzada per Eugènia la feu cercar. Ordenà que la tiressin al mar amb una pedra estacada al coll, però ells va córrer sobre les aigües del mar durant molt de temps sense que li passés cap mal.
Davant aquest fracàs arribà l’ordre de que fos llançada en un forn molt calent, però el forn es refredà i Santa Eugènia en sortí sense que res li passés.

Llavors l’emperador manà que la tanquessin en una presó molt fonda i fosca, però una gran llum molt resplendent va il·luminar-la. Allí s’hi va estar deu dies, sense que ningú li donés menjar, però Crist se li aparegué i n’hi va portar de molt bo, tot dient-li: «Pren, menja de la meva mà. Jo sóc el teu Salvador que has estimat amb tot el teu pensament. Sàpigues que el dia que jo vaig baixar a la terra et rebré», i la diada de Nadal, Nostre Senyor se l’endugué.

Ella s’aparegué a la seva mare i li va dir: «El diumenge que ve tu em seguiràs». El diumenge següent mentre Santa Clàudia pregava envià el seu Esperit a Déu.

La fantasia l’admiració envers Santa Eugènia ha teixit aquesta narració. Al costat de detalls típics de novella (el pare que retroba la filla perduda) n’hi ha d’altres que posen de manifest, l’esperit cristià dels segles V i VI, com la valoració de la vida monàstica i els sentiments de caritat pels pobres i per la gent sense casa. Els cristians del segle XX, tot venerant Santa Eugènia, podem també compartir l’apreci per la vida als monestirs i el desig de socorre els necessitats que amaren la llegenda que acabem de llegir.

Pere Guisset (1920-2000), autor català rossellonès