El 9 de gener de 1581 un llamp va escapçar en 3 metres el campanar de l’església col·legiata de Sant Feliu. Un llamp va decapitar també fa anys l’Àngel de la Catedral. I molts gironins recorden encara un llamp que va entrar per la torre del Seminari, va passar entre els llits dels interns i no va fulminar cap seminarista de miracle… El 14 de juliol de 2006, fa tot just quatre dies, un llamp va foradar la torre de l’edifici de la Punxa. Molts llamps?

Doncs, encara hi ha més llamps a Girona

Com és sabut hi ha al Barri Vell la Torre del telègraf o del Llamp. I fou El Rayo un periòdic carlista dedicat a la classe obrera que va sortir a Girona entre 1871 i 1872 i era imprès a can Manuel Llach. Joaquim Ruyra, el príncep de la prosa catalana, nascut al carrer de Sant Josep de Girona, justament va obtenir el Premi Extraordinari del Consistori dels Jocs Florals de Barcelona de 1896 amb Mar de llamp. I mossèn Llampec fou un capellà que deia les misses en un tres i no res. Per més inri, en una escena dels Pastorets de Girona, el cor de pastors canta una cançó de Mn. Rossend Fortunet intitulada A la balma dels pastors que acaba amb aquesta estrofa:

«Llamp, llamp, llamp,
fugirem tots del dimoni,
llamp, llamp, llamp…
del dimoni com la fam…!»

Davant de tant de llamp, cal preguntar-se quin significat -esotèric, cabalístic, amagat- deu tenir el llamp a Girona? I encara més: quin significat deu tenir el llamp estampint-se contra torres i campanars?

Girona és indiscutiblement una ciutat multisimbòlica. Carles Vivó en parlava sovint. És més, per a ell, el campanar de Sant Feliu escapçat pel llamp és una autèntica carta del tarot. Què diria ara que ja hi ha dues cartes número 16 del Tarot pels carrers de la ciutat?

La torre és símbol d’accident, de contratemps, d’infortuni, de desastre i de calamitat. El Destructor usa la torre partida pel llamp com a lloc de treball. Si la torre és l’edificació densa de la vida, el llamp és l’inesperat. Cap on va Girona? [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines