El matí del passat dissabte -17 de maig- al Centre Cívic Ter es va presentar el llibre de memòries d’en Carmel Rosa Quan Catalunya era revolucionària (i feia la guerra), i, després, l’emotiu acte d’homenatge a l’Antònia Adroher i Pascual.

La presentació del llibre va anar a càrrec de Quim Curbet, Raimon Obiols i Pia Bosch. Transcric un breu recull d’apunts biogràfics, records de converses, cites i fragments del llibre:

…llibre escrit per mantenir vius els somnis; …llibre que retrata moments intensíssims de la vida del país; …retrat dels moments que expliquen el que es feia i qui ho feia; …homenatge a l’anonimat dels molts que varen lluitar per fer avançar les coses; …fer comprensible l’ambient i els fets; …llibre impregnat de la personalitat d’en Carmel; …testimoni de lluita per la llibertat; …testimoni del que podia haver estat; …testimoni de compromís pels companys de lluita i pel país; …les vivències i els records, la lluita i el compromís, d’un home fidel als seus principis revolucionaris i a les seves conviccions. Conseqüent amb el seu pensament i transmissor dels valors de justícia, pau, progrés i llibertat; abans i més enllà de l’època estricta que reflexa el llibre.

Dues premisses d’en Carmel i que varen presidir la seva intensa col·laboració amb El roure (la revista del Consell Municipal de la Gent Gran de Girona), que junts vàrem crear i impulsar, varen ser: la defensa de l’estat del benestar i que el conjunt de la gent gran no fos, comptant sempre amb ells, un col·lectiu marginat. I lligat a això, el seu convenciment i la defensa d’Europa. Absolutament clarivident!

L’homenatge a l’Antònia Adroher i Pascual

L’homenatge a l’Antònia ha estat impregnat d’emotivitat. Han parlat Lluís M. de Puig, Món Marquès, Puri Molina, Anna Pagans i el fill de l’Antònia i en Carmel, en Germinal.
També s’han citat els trets biogràfics de l’Antònia; la seva vinculació al POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), sempre amb en Carmel; la seva personalitat com a lluitadora, activista i militant; la significació com a primera dona regidora -de Cultura, ensenyament i propaganda- a l’Ajuntament de Girona, un cop proclamada la II República -i que malauradament va durar només uns mesos- posant de relleu tot el que havia fet en tant curt període; les seves idees per implantar nous mètodes i continguts en l’ensenyament; el seu convenciment i compromís per la lluita i per la República…

Lluís M. de Puig ha fet una intervenció exhaustiva sobre la trajectòria política de l’Antònia, sobre els partits i el clima polític, i les seves conseqüències, dels anys d’intensa activitat i de lluita. Món Marquès ha parlat de l’Antònia com a mestra, renovadora i impulsora de noves idees, nous continguts i nous valors, d’acord amb els nous temps que començaven. Puri Molina ens ha parlat de l’Antònia dona, revolucionària, compromesa i fidel als seus principis d’igualtat i de treball per tal d’ajudar les dones a ocupar el lloc que els hi pertocava. També de la mestra, de l’activista pedagoga que tenia aquella dèria de que tots els nens i nenes havien d’anar a l’escola i de que aquelles escoles fossin per a ells i elles el centre de les seves vides. Anna Pagans ha insistit també en les característiques de l’Antònia com a mestra i com a la primera dona regidora a l’Ajuntament de la ciutat. Ha posat de relleu el fet de que s’hagués donat el seu nom («Antònia Adroher i Pascual») a un equipament tan important per a la ciutat i tan singular: una biblioteca. Ha anunciat que tot el fons documental de l’Antònia i en Carmel ha estat lliurat a l’Ajuntament -que es dipositarà a l’Arxiu Històric-, per voluntat dels seus familiars. Finalment, en Germinal -fill de l’Antònia i en Carmel- ha donat les gràcies per l’acte, per l’assistència i, també ho ha destacat, per haver donat el nom de la seva mare a un equipament tant significatiu. Com a punt i final de l’acte, el conveni, entre ambdues parts, de cessió del fons, s’ha signat davant dels assistents.

Biblioteca Adroher: «La cultura i la instrucció són instruments necessaris per a una vida més lliure, per a la llibertat de tots» FOTO: LLUÍS GIL

Dues frases per concloure aquesta nota

Una, que s’ha citat en un dels parlaments, d’Andreu Nin: «A la vida no hi ha cap combat inútil». Una altra, la que figura en una paret de la Biblioteca Adroher, i que és de l’Antònia: «La cultura i la instrucció són instruments necessaris per a una vida més lliure, per a la llibertat de tots».

Lluís Gil Aban és coordinador del Club de lectura Sant Narcís
de l’Associació de Veïns del barri de Sant Narcís [lluisgil(arrova)eldimoni.com]
Crònica de l’homenatge a l’Antònia Adroher i Pascual. Centre cívic Ter. Taialà, 17 de maig de 2008