Ho han dit a la tele! Aquesta frase que tot sovint hem sentit o utilitzat, elevant la televisió a sinònim de veritat i usada per donar credibilitat, ja no serveix. Si és que alguna vegada havia servit. Així de clar ho té i ho diu en David Julià a la presentació de l’exposició fotogràfica que amb el nom de Tele-Visions va inaugurar dimarts passat a l’Ateneu 24 de Juny -c. Auriga, 2 de Girona- i que podreu visitar durant les pròximes tres setmanes.

En aquesta mostra de fotografies muntades dintre de petits aparells de televisió de plàstic -aquestes teles que podem comprar arreu a les botigues de records per passar diapositives, clic rere clic, i que des de temps immemorial es fabriquen en un petit taller del Pont Major- en David no només manipula la realitat agafant només d’aquesta la part que en quedarà impresa en el paper, sinó que la falsifica donant informació falsa en el peu de les fotos. Així un túnel miner es transforma en una galeria construïda per Gaudí al Park Güell; un piló de troncs a la garrotxa, en una explotació forestal nord-americana; una mà amb un pinzell sobre d’un mur, en la restauració de la Capella Sixtina a l’any 1985; un tractorista de la Vall del Llémena, en un albanès que fuig de les bombes de Kosovo… Tot podria ser cert, si ens fiem del qui ens ho diu i del que veiem en les imatges, però es mes fals que un bitllet de 30 €.

La informació també ha esdevingut espectacle

Sempre hem sentit que la manipulació informativa comença en la selecció de les notícies que seran publicades en un diari o que seran triades per emetre’s en un bloc d’informació televisiu. És cert, però en tot cas seria la part més innocent del procés de manipulació. Referint-nos a les teles es descarta tota informació de les que no es té imatges, les que poden ser de mal gust, les que no interessen per oportunitat o inoportunitat política, les que no poden ni podran entrar en l’agenda mediàtica per massa esquerranoses, les que -com la majoria de bones noticies- no tenen cap tipus de morbo o no són espectaculars… perquè la informació també ha esdevingut espectacle.

Per altra banda, les empreses televisives son això: empreses. I les empreses, ho ensenyen a totes les universitats i escoles d’economia, existeixen per fer calés, acumular beneficis, repartir dividends. Per tant, el que no ven no és matèria televisiva. Aquesta és la manipulació de veritat, la que ha fet famosa la màxima no deixis que la veritat t’espatlli una bona noticia. La que no dubta en subvertir la realitat, degradar-la i corregir-la, si fa pujar l’audiència.

L’altra cara de la manipulació televisiva és la publicitat

La publicitat, la mare dels ous, ous d’or, el que financia i fa que el negoci televisiu sigui realment rentable. La publicitat, el motor de la societat de consum, la maquinaria que fa vendre els excedents industrials, gairebé sempre tan innecessaris i inútils per a les nostres vides com imprescindibles per al progrés suïcida liderat per les multinacionals. La publicitat, la industria que mou gairebé tants diners com els exèrcits i que es nodreix de les mateixes pors i els mateixos desitjos de seguretat que enforteixen aquests…

A Catalunya, TV3, la teva, la nostra, la pública, finançada amb els diners dels catalans i administrada per un govern d’esquerres, no s’escapa dels mals comuns que afecten a totes les cadenes del món.

Aquí no es conformen només ens dir-nos el que ens interessa veure per saber que passa al món, el que tenim de comprar per ser més feliços; sinó que també es preocupen de que els missatges publicitaris no ens creïn problemes de consciencia i siguin respectuosos pels diferents col·lectius, i els seus interessos, que puguin afectar. Sobretot als publicistes, es a dir, a la publicitat.

Per això TV3 es va negar a emetre l’anunci televisiu, creat pel dissenyador Pep Caballé, per a la campanya per la participació dels joves a les entitats, muntada per la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme -on també participa eldimoni.com-.

TV3 addueix que contravé la normativa vigent de publicitat perquè provoca descrèdit d’un col·lectiu de professionals (norma quarta, Ap. C) de les normes del Consell d’Administració de la CCRTV. Més tard, Neus Comellas -directora comercial de TV3-, ho va aclarir per al comú del poble en unes contundents declaracions a El Punt: «És poc elegant», va afirmar com a principal argument.

El text de l’espot, tret del llibre 13’99 de l’escriptor francès Frederic Beigbeder diu: «Sóc el publicista, el tiu que us ven merda, que us fa somniar amb coses que mai tindreu. Sempre m’espavilo per fer-te sentir frustrat. No desitjo la teva felicitat, perquè la gent feliç no consumeix. Si ets jove fes-me cas: estudia, consumeix i calla…»

I encara hi haurà algú que dirà que no, que en David no té raó, que no hi ha manipulació informativa. Ja se sap David, som uns antisistema.