![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Acaba de sortir un llibre de cròniques en el qual l’autor, Isidre Pallàs, fa un recorregut per un territori de l’altra banda de la mediterrània i, mentre viatge, explica el que veu, el que li diuen i la història del lloc que trepitja. Això està delimitat en uns paràmetres decididament convulsos. Palestina, com altres territoris de la terra, sobreviu arran d’un aclaparador precipici. L’abisme conté la idea de l’infer, el dolor indeturable que sotmet, amb arestes d’eternitat, als innocents, a la gent corrent i normal, a tothom que, sigui qui sigui, han nascut en una part de l’escorça de la terra per sofrir. El sofriment, però, no és patrimoni de cap poble estat o nació; la història recent, al segle passat, els europeus hem viscut aquest dolor en tota la seva plenitud. Si cal incidir en la sortida d’aquest llibre, Cròniques des de Palestina: un viatge al país de l’apartheid, editat per l’Asociación Europea de Cooperación con Palestina (ASECOP), és perquè en les seves planes, l’escriptor transita amb una mirada rigorosa i, sobretot, desproveïda de qualsevol ferramalla ideològica, per transmetre els envitricolls d’una realitat complexa.
Per altra banda, fa allò que no és gens fàcil: explicar el dolor quotidià d’una societat. Això vol dir parlar d’un lloc en el qual s’hi menysprea la vida i, també, ser testimoni d’un fet primordial: en el nou segle existeixen i són tolerats camps de concentració com el de Gaza. Pallàs, troba la justa mesura a l’hora de redactar les cròniques, encerta en el to i no es deixa endur ni per prejudicis ni tampoc per dogmatismes o pel maniqueisme quan parla de la gent de Palestina i la d’Israel -reduir el món en bons i dolents. Segueix l’antiga senda de l’humanisme i això implica observar el món a partir d’uns valors bàsics sobre la vida i la cultura -ètica al capdavall-; allò que emana d’un dels conceptes més revolucionaris que mai hagi concebut l’espècie humana: els drets humans. En cada pas del viatge l’autor conforma un antic desig, el de buscar, malgrat les maltempsades del destí i del coneixement de l’horror que l’ésser humà és capaç de desplegar, l’esperança. En les cròniques d’Isidre Pallàs, hi sura una mirada irrenunciable, insubornable, hi brilla un món que, sinó és ideal, esdevé un espai que es pot contemplar en una cosa tant senzilla i natural com és el respecte a la vida, la de tots.
Jordi Arbonès (Nif) per a eldimoni.com