Sabia que els tenia. Puntualment cada cop que recordava l’eugenial, per ser nascut a la Rodona de Santa Eugènia de Ter, Enric Marquès i molt sovint em trobava amb multitud de detalls i detallets quotidians que em feien present l’Enric, mirava de tornar a rebuscar entre la meva paperassa aquell text que l’Enric havia preparat per tal de fer la presentació pública en societat del “Cau Còmic/Helter Skelter” el febrer del 1983 i que ell mateix havia llegit en veu alta, clara i potent, dret damunt els tres primers esgraons que en El Cau de Llop connecten la planta baixa del local gironí amb el dalt.

La imatge de l’Enric, i quina imatge!, amb els cinc fulls de paper pautat del Punt.Diari en una mà, on havia preparat un magnífic text titulat “Incursió en la historieta del còmic”, i l’altra mà agafada a l’escala de fusta d’El Cau, parlant-nos a la presentació del “primer còmic gironí i català” de Charles Baudelaire, de Gerard Blanchard, de Ramon Llull, de Joana de Navarra, Gutemberg, la llanterna màgica i els teatres d’ombres, Cervantes, La Fontaine, Griffith, Tarzan i Flash Gordon, Batman i Lucky Luke, Enric Sió, Robert Crum… és un d’aquells moments màgics per guardar en una de les vinyetes del clitxé de la retina del cor.

Sabia que els tenia. Fa poc, buscant no sé què entre un munt de documents de dubtosa utilitat en una hemeroteca convencional i classificats de manera luxuriosa per a una biblioteca pública van aparèixer els cinc fulls originals de l’Enric. Rellegir-los, en el meu cas, i llegir-los per primer cop a la Revista de Girona, on es publiquen per primera vegada, és un regal.

El 1996, la Diputació de Girona publica, amb el número set i dins la Col.lecció Josep Pla, una selecció de textos de l’Enric Marquès a cura de Narcís-Jordi Aragó i Josep Clara, recollits sota el títol de “L’art, la ciutat i el món”. En el moment de l’edició feia dos anys de la mort sobtada de l’Enric –hauria estat sobtada en qualsevol altre moment que s’hagués produït– i tretze anys de la lectura del text inèdit que ara us presentem. La recerca dels cinc folis de la “Incursió en la historieta del còmic” va fer-se més intensa després de la troballa que relatava Aragó en una crònica en “El Punt” del 21 de gener d’enguany sobre “Els papers perduts d’Enric Marquès”, crònica que feia referència a “unes notes breus (vint-i-set folis!) sobre l’activitat artística de la postguerra” que els redactors del llibre “Girona grisa i negra” van demanar a l’Enric, en aquell moment vivia a París. Posteriorment es van extraviar i acaben de reaparèxier ara, vint-i-nou anys més tard d’haver-los escrit. La nova recerca dóna nous fruits. L’Enric era, també, un prolífic escriptor.

Avui, disset anys després de l’aventura puntual del “Cau Còmic / Helter Skelter” i de la lectura que en feu l’Enric, a tall de presentació i de lliçó magistral del que és i representa el marc referencial del caràcter universal del llenguatge del còmic, ens trobem sense l’Enric i sense còmics periòdics en català (quatre anys després, l’experiència comarcal posterior en còmic d”El llibre de la Selva” també va acabar desaparèixent)… Què hi farem? Còmics… I sempre ens quedarà El Cau del Llop, o no?

Campi qui pugui!

L’estiu de 1982 va ser prolífic. Un grup de joves -ninotaires, komikeros, aprenents de lletraferits sense saber-ho i animadors de la nuit gironina- vàrem posar-nos d’acord per tal d’enllestir un projecte (encara no ho sabíem, però seria una única publicació) que aplegués les inquietuds al voltant del dibuix, la vinyeta, la historieta, la narrativa… En el llenguatge globalitzador de moda avui parlaríem de “joves emprenedors”. Sense més ajuts que la pròpia empenta vàrem ser capaços d’aplegar-nos i editar un senzill còmic català que sumava la participació artística d’un grapat de dibuixaires de les comarques gironines amb el suport d’un altre grapat d’amics que arrodonien la publicitat, la promoció, la maquetació i l’edició:

Vitus, Yordi-E.R., J. Ortiz, Damià Demian’s, Fermín Sidera, David Vivó, Seli Comasolivas i Lulú, Josep Lluís Blàzquez, Albert Bosch, JAP, Ricard Dilmé, Josep Admetlla, Felipe Millán, Rosa Romero, Manoli, Salvi, Víctor Sanvicens, Sebastià Roig, Joan Fernàndez, Xavier Margenat, Jordi Pla, Miguel, Quim i Núria del Cau, Farners Colomer, Rafael Bosch, Joan Castro, el Mono, Albert Rossell, Muntsa Casas, Toni Coromines, Lluís Falgàs, Pau, Elena, Carme…

Tot va començar amb una convocatòria oberta i anunciada a el Punt.Diari on es citava a tothom interessat en el món del còmic a El Cau de Llop del carrer Sacsimort de Girona per tal dia a tal hora. És graciós relatar aquí que tal dia era l’únic dia que El Cau tancava per descans setmanal. Va ser en Quim del Cau que va localitzar-nos i es va oferir així a obrir El Cau en exclusiva per al col.lectiu komikero. Foren nits i nits de reunions al voltant de l’obra gràfica original de més d’una trentena de persones engrescades a conèixer l’obra de l’altre col.lega, la possibilitat d’editar-la, com ens ho faríem, d’on sortirien els duros, prenent copes i fumant i xalant d’allò més.

Decidíem dues portades pel preu d’una: una amb la capçalera “Cau Còmic” en homenatge a El Cau del Llop que tan bé ens va acollir i per l’amagatall que representava i l’altra portada amb la capçalera “Helter Skelter”, títol de sonores repercussions beatleslianes, que traduït al català ve a dir “campi qui pugui”. La primera portada recollia l’obra més lithe, de línia clara, amb textos prestats, p.e. Borges, més per a tots els públics… la segona obria aportacions més elaborades, més complexes, més rockers, més dures… Tot plegat, un còmic tot eclèctic, heterodox i divers. Una “passada”, especialment pel procés de creació que, en el fons i amb el pas del temps, és el que compte i recordes.

Finalment l’u de febrer de 1983 l’Enric Marquès i Ribalta prenia la paraula a El Cau i finalitzava tot cridant: Ha nascut Helter Skelter: Campi qui pugui. Premonitori?

Publicat a la Revista de Girona, 2000 / núm. 202: Enric Marquès inèdit: la historieta del còmic