![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Hi haurà alguna propera edició del Premi Nobel de Literatura que recaurà, a títol honorífic, a la tasca que desenvolupen els clubs de lectura d’arreu del planeta i, més concretament, als disseminats per tota la geografia de les comarques gironines. I si no és el Nobel, podria ser un simbòlic Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a aquests cercles de lectors i llegidors escampats per centres cívics, ateneus, biblioteques municipals, associacions de tota mena, de veïns, culturals…
Prenc com a referència, per bastir la meva tesi i proposta, dos dels clubs propers que coordinen i estimulen dos bons amics: el del de Girona i el de Santa Coloma de Farners. Lluís Gil i Pere Bassols en són els culpables (rebels).
Quan penso en aquests espais creats des de la base de la ciutadania pels veïns que es troben per triar el llibre del mes per llegir-lo, per comentar-lo un cop acabat el plaer íntim de la lectura i que en força ocasions conviden l’autora o l’autor per esmicolar-lo en companyia, no puc deixar de recordar la novel·la (1953) de Ray Bradbury (i l’adaptació d’aquesta al cinema a la impressionant pel·lícula de 1966 de François Truffaut) Fahrenheit 451.
La novel·la està ambientada en una societat distòpica (antiutòpica) futurista on el coneixement és un perill i els llibres estan prohibits; el títol ve de la temperatura a la qual crema el paper; la feina d’un dels protagonistes del relat, Guy Montag, és cremar-los per controlar el que aprèn la població; després de veure com una dona és cremada de viu en viu per negar-se a deixar la seva biblioteca, Montag, es replanteja l’activitat; la seva dona està massa ocupada en un programa de televisió; comença a investigar i descobreix un moviment de gent rebel que reivindica la lectura…
El club de lectura
Sopant a cal Pinxo, a la petita pàtria que va veure néixer Espriu i estiuejar Vinyoli, ens assabentem de les activitats del club de la Selva i xalem amb la conversa i el lluç: a banda de les lectures i les presentacions i les conferències… autocars farcits de colomencs i colomenques viatjant a la Ciutat Comtal, al Teatre Nacional, a gaudir d’un Shakespeare i cap a casa, allà on tenim la de la Paraula. Gràcies, Pere!
Lectures al cub.