No hem tingut el goig de conèixer-la,
però hem sentit parlar d’ella molt bé,
dona fidel a les seves idees,
aquesta era l’Antònia Adroher.

Va ser una mestra vocacional
que, al seu afany per la cultura,
hi afegia un pensament social,
i humanístic, com assignatura.

Aquell seu esperit reivindicatiu,
de dona compromesa socialment,
l’hi ocasionà moltes dificultats.

Malgrat això, sempre mantingué viu
el desig de vestir un món diferent,
on tothom pogués viure amb dignitat.

El passat mes de setembre ens deixà
a ben pocs mesos del seu company, Carmel.
Santa Eugènia i Sant Narcís l’homenatjà,
per tot allò que defensà amb anhel.

Descansi en pau!

Companys d’El Dimoni,
Llegint el contingut de la darrera revista, he vist que teniu un espai dedicat als escrits sobre l’Antònia Adroher, tot i que no la coneixia personalment n’he sentit a parlar, i he anat llegint els articles escrits sobre ella, arrel dels quals vaig escriure un senzill poema, que no vaig gosar trametre-os, ara però, veient la secció que l’hi heu dedicat, he pensat fer-ho, per si considereu que, malgrat els dies transcorreguts, des de l’homenatge que vàreu dedicar a la seva memòria, us sembla que es pot afegir com un escrit més de l’espai que l’hi heu dedicat.
Salutacions,
Lluís Torner i Callicó és veí del Güell-Devesa