Aquest 2012 fa 25 anys que va néixer la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), una efemèride que se celebra coincidint amb el lliurament de les Mosques de la Informació. La inauguració oficial de la seu del CPC Girona va ser el 27 de març de 1987, deu mesos després que es creés el CPC, en un acte presidit pel primer president de la Junta de Demarcació, Narcís-Jordi Aragó; l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal; el degà del Col·legi, Carles Sentís; i el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Xavier Soy. L’actual Junta de Demarcació ha encarregat la realització d’un vídeo que repassa la història d’aquest primer quart de segle i que es va estrenar el passat dijous -29 de novembre- en el transcurs de les Mosques de la Informació, al Teatre del Centre cívic Sant Narcís (20.30h). L’audiovisual, de quatre minuts, ha estat coordinat per la periodista col·legiada Cristina Valentí i realitzat per Andreu Kili Fernández, i compta amb les il·lustracions d’Helena Ternero i la música original de Miguel Fernández.

Mosques del Col·legi

L’acte va ser un homenatge a la companya Pepa Bouis i un reconeixement a la premsa comarcal setmanal i bisetmanal, ambdues Mosca del Col·legi 2012.

Pepa Bouis i Gutiérrez (1953-2011). Amiga, companya i periodista col·legiada, va morir el passat 8 de desembre de 2011, després de lluitar durant vuit anys contra un càncer. Tenia 58 anys i havia treballat de periodista durant quasi tres dècades, sempre a les comarques gironines, on vivia des dels anys 70, els últims anys a Sant Feliu de Guíxols. Va exercir al Diari de Girona i va fer de corresponsal d’El País. Entre els anys 2006 i 2009 va ser subdirectora de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Però el gruix de la seva carrera va ser al diari El Punt, on va treballar en diverses seccions i va exercir diversos càrrecs. Una de les etapes més intenses va ser la que va passar ocupant-se de la informació municipal de la ciutat de Girona. Igualment va ser col·laboradora d’eldimoni.com, on mantenia la columna d’opinió Blau marí. La Pepa era una apassionada del periodisme i també de la vida, una persona generosa, inquieta i vital, compromesa amb els drets de les dones, que va aplegar molts amics al llarg de la seva dilatada carrera. Visca la Pepa!

Premsa comarcal setmanal i bisetmanal. Històricament, Catalunya es caracteritza per la riquesa i tradició d’un tipus de premsa, la comarcal i local, que dóna informació sobre l’entorn més proper i eleva a categoria de notícia esdeveniments que en mitjans generalistes segurament passarien desapercebuts o no tindrien la importància que es mereixen. La premsa comarcal setmanal i bisetmanal és un dels elements que ha definit, i defineix, la història del periodisme a les comarques gironines. Qualitat, professionalitat, il·lusió i esforç són quatre paraules comunes a totes les capçaleres que, amb més o menys anys a l’esquena, han estat i són un exemple de comunicació de proximitat. Capçaleres com ara Àncora, La Comarca d’Olot, L’Empordà, Hora Nova, El 9 Nou Ripollès o El Ripollès han contribuït a generar teixit social i un sentiment d’orgull per ser d’una determinada comarca.

Mosca de Sant Narcís

Torneig Internacional de Futbol Base MIC rep la Mosca de Sant Narcís per la projecció que aquesta competició ha donat a les comarques gironines. MIC (Mediterranian International Cup): el MIC és un mundial de futbol per a joves promeses que des de fa dotze anys porta equips de tot el món a diferents punts de les comarques de Girona.

Mosques Grossa i Borda

En aquest acte es proclamaran els guanyadors o guanyadores de la Mosca Borda i la Mosca Grossa 2012, que són proposades i elegides pels periodistes gironins.

La Mosca Grossa es concedeix a la persona o entitat que, amb la seva accessibilitat, hagi facilitat més la tasca informativa dels periodistes. En aquesta edició, els finalistes eren la Mesa d’Entitats per la Participació Ciutadana de Girona; Ruth Abuin, responsable de premsa del Festival de Peralada; Fermí Santamaria, alcalde de Llagostera; i Albert Ballesta [guanyador], director dels Serveis Territorials d’Interior.

La Mosca Borda s’atorga a la persona o entitat que hagi oposat més resistència a les sol·licituds d’informació per part dels periodistes, i/o s’hagi mostrat més susceptible envers les informacions aparegudes sobre ella. Els finalistes d’aquest any eren Albert Bayot, director dels serveis territorials d’Ensenyament; Oriol Cases, cap de premsa de l’Ajuntament de Girona; Francesc Xavier Sánchez, cap de premsa del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols; i Pia Bosch [guanyadora], cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona.

Autor de les Mosques 2012: Carles Bros

Tot i que fa més de trenta anys que viu a l’Empordà, va néixer a Terrassa l’any 1956, i allà mateix va estudiar dibuix i pintura, coneixements que amplia a París, Mallorca, Venècia, Colònia i Donosti. Després dels seus estudis acadèmics, va evolucionar cap a la pintura moderna, contemporània i més personal. El seu treball més recent es basa en tècniques mixtes i s’inspira en el color, l’energia i la llum mediterrània. Bros ha realitzat un centenar d’exposicions individuals a diferents països d’Europa i Àsia, com la recent Impressions de la Xina, al Beijing Art Museum (2011); i és l’impulsor i director del Tramuntanart, la Mostra d’Art Contemporani del Port de la Selva. El mes passat va rebre la medalla que lliura la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya per la projecció i defensa del peix català que ha fet arreu del món amb les vuit exposicions L’art de la teranyina; i a principis del 2013 iniciarà la pintura d’un banc de peixos en un dic de protecció al port de Llançà. Aquesta obra, de més de 3.000 metres quadrats, es convertirà en el mural més gran del món. Per a la Mosca d’aquest any, Carles Bros ha utilitzat formes de fusta antigues originals de sabateria, diaris, pintura i una base de ferro.

Sobre el lloc on es faran les Mosques: Centre cívic Sant Narcís

Aquest any van tenir lloc al Teatre del Centre cívic Sant Narcís, al barri de Sant Narcís de Girona. La Junta va pensar que la festa de les Mosques era una bona oportunitat perquè els gironins redescobreixin un espai funcional i acollidor, i també una manera de donar suport a un barri que ha patit molt, i pateix encara, les obres que han de donar forma a la Girona del futur. La construcció del barri de Sant Narcís va començar als anys quaranta i es va acabar als cinquanta. L’edifici del Centre cívic era l’Hogar del productor, però tothom n’hi deia El Casino. Va ser el primer lloc del barri on hi va haver televisió, i la gent s’hi reunia els diumenges a la tarda, davant d’una gasosa, per mirar-la. A finals dels vuitanta, l’Ajuntament de Girona el va comprar i remodelar, i es va inaugurar l’any 1989: va ser el primer Centre cívic de la ciutat. Més tard es va comprar la casa del costat per ampliar-lo, i l’any 2010 es va fer la darrera reforma, al Teatre, que té una capacitat per a unes 150 persones. Com a curiositat, cal dir que la història del Centre Cívic es va deixar escrita en codi morse al claustre, en la remodelació que se’n va fer l’any 1989. Hi diu: “Va fer-me Ignasi Bosch i Reitg els anys 1940 i quaranta anys després varen refer-me els seus fills Isidre i Joan amb Josep Capdeferro i Josep Grau constructor i mestre d’obres essent alcalde de la ciutat de Girona Joaquim Nadal i Farreras”. Actualment, el de Sant Narcís, és el Centre cívic més actiu de la ciutat, amb més de 2.555 usuaris que en fan 495.267 usos al llarg de l’any.