No cal que els polítics republicans es flagel·lin. Se’ls acusa de mentiders com si l’endemà de la proclamació republicana, els punts neuràlgics del nou Estat haguessin d’haver estat controlats pels Mossos d’Esquadra. Aeroports, ports, fronteres, estacions de tren i mitjans de comunicació. Tampoc han de demanar perdó per haver estat honests. No era un cop d’Estat. L’Estat espanyol sí que ha instaurat un estat d’excepció de llarg recorregut que el patirem durant molt temps. Prou de fuetejar-se i de mea culpa mea gradissima culpa. Massa gent catòlica lamentant-se. Els republicans ateus ens donem cops al pit per altres qüestions, moltes inconfessables. Els republicans, abans independentistes, no hem perdut la guerra. Malgrat haver perdut una batalla important, hem guanyat moltes coses. Una i primera, hem estat capaços de votar en un referèndum atacat amb l’odi d’una tropa violenta, l’1-O. Junts i defensant els col·legis. Som gent desperta, moderna i organitzada; això fa ràbia. És insuportable que ni Déu o sa mare o la intel·ligència espanyola, després de remenar i atacar editors, diaris i magatzems, no haguessin trobat ni una urna. Ni per medecina. N’hi havia deu mil, una per cada militar que ens van enviar a Catalunya (colònia rebel després de Cuba). Dos i segona, l’Estat espanyol, ha desmuntat les institucions catalanes i ha cridat a unes eleccions il·legals, el 21-D. Vivim en l’horror de la vida líquida, inestable, en un territori en el qual cap dret no es respectat. Els catalans estem sols. El poder de l’Estat no discrimina quan es planteja atacar militarment el Parlament -tot català és sospitós-. I, ara, amb la llei a la mà, comença la ressaca de la repressió calculada, un cop s’ha empresonat a activistes i consellers, l’atac, la pluja fina, entra en la dinàmica de la delació. I un dia són els alcaldes o els mestres, un altre, una revista o un còmic i així, gota a gota i gràcies a la conculcació dels drets bàsics l’imperi de la llei de la por es va instal·lant. No du enlloc l’excés d’autocrítica. Cal mirar al futur. Ara està en anar a votar el 21-D. Guanyar en vots i després, Déu dirà. Guanyar per recuperar allò que ens han sostret: el Parlament. S’ha de recuperar per defensar una qüestió bàsica: l’escola catalana. Aquest és l’objectiu de la dreta i dels neo-falangistes Hi ha massa voltors que la volen devorar. Estem en època de resistència, de mantenir l’essencial. La mare de totes les lleis, el 155, permet, des de la legalitat, ensorrar la nostra cultura. Al capdavall, és un poder que creu que, al final, aconseguirà el que el sàtrapa de Franco va descuidar: destruir-nos com a societat. El panorama es desolador però hem de remuntar les lamentacions. Només ens queda votar i resistir, que d’això en sabem un niu. Salut!