![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
EL PUNT > El problema del soroll és una de les qüestions més subjectives que es poden produir, segons va dir Josep Arnau. «Entenem per soroll tot allò que fa el veí», va sintetitzar. Va posar d’exemple el cas de la fàbrica Serra & Mota de de Ter. El soroll que fa és constant, però durant tot el dia. Quan el trànsit és elevat produeix més soroll que la fàbrica, i el soroll d’aquesta queda minimitzat. En canvi, a la nit, es magnifica.
L’estudi del soroll és un procés que altres municipis també han començat a fer. Per exemple, a la Jonquera s’ha avaluat la incidència de l’A-7 o l’N-II. Salt està culminant el procés, es farà a Blanes, Bescanó o Celrà. D’aquí a un parell de mesos es compta tenir els resultats de l’estudi del pas de l’autopista en tot el tram gironí, des d’Hostalric fins a la Jonquera.
L’Ajuntament de Girona i la UdG han signat un conveni de col·laboració que permetrà el mesurament dels nivells de soroll que es produeixen a la ciutat. D’acord amb aquesta informació, s’elaborarà un mapa sonor que servirà per engegar mesures que permetin reconduir la situació. L’estudi tardarà dos anys a estar llest. De fet, a la ciutat ja s’han fet estudis parcials previs, com el que avalua la incidència del viaducte del tren. S’estima que el soroll afecta uns 15.000 habitants. Els responsables de la UdG van afirmar que, amb l’entrada en funcionament del TGV subterrani, hi haurà vibracions i que calen mesures correctores.
Les molèsties produïdes per sorolls són un dels motius que més sovint provoquen queixes a l’Ajuntament de Girona, segons va admetre ahir el regidor de Medi Ambient, Ponç Feliu. Amb la intenció de conèixer quina és la situació de la ciutat quant a problemes sonors, s’ha signat un conveni amb la UdG per a l’elaboració d’un mapa sònic que permeti engegar mesures correctores, com ara canviar el sentit de circulació d’un carrer o traslladar una activitat a un altre indret. Entre altres coses, s’estudiarà la incidència del trànsit, el pas del ferrocarril o el funcionament d’activitats lúdiques o industrials.
El director del Grup de Recerca en Energia i Medi Ambient (GREMA) de l’EPS-UdG, Josep Arnau, va reconèixer que Girona és una ciutat atípica, ja que tot i ser d’unes dimensions reduïdes té de tot: moltes entrades i sortides de vehicles, pas d’avions o una autopista a tocar. D’altra banda, ja s’han fet estudis previs, com el del soroll que provoca el pas del tren pel viaducte, que està a una mitjana de set metres d’altura. Aquest soroll afecta unes 15.000 persones. Quan desaparegui aquesta infraestructura, la situació canviarà, ja que el soroll es concentrarà, segons Arnau, a les entrades i sortides dels túnels. No obstant, és previsible que al llarg de tot el recorregut de les galeries subterrànies es produeixin vibracions. És en aquest sentit que Arnau va recomanar mesures específiques. «Anticipar esdeveniments és una bestiesa, però és previsible que es produeixin vibracions. Depèn del tipus de sòl que hi hagi o dels materials que s’usin, que si són absorbents minimitzaran l’efecte, però és un element que cal tenir molt en compte», va avisar. [El Punt]