Us escric per la polèmica sorgida arran de la tala de l’arbre que hi ha en el carrer Josep M. Gironella. Aquest plàtan no només és un arbre monumental sinó que al darrere hi ha la història de molts gironins.

Com segurament sabeu, aquest arbre estava situat just davant on hi havia el taller de màquines de vapor dels vells trens de la companyia MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante), que posteriorment es transformà en l’actual RENFE. I allà no hi era per casualitat, les seva forma donava ombra i refugi al lloc que utilitzaven els ferroviaris per fer el àpats, o sia el que avui seria el menjador social, per tant és un símbol tant o més important que els dipòsits d’aigua o el pou que els proveïa i que s’han respectat perquè són testimonis muts de tota una època.

Els nouvinguts només hi veuen un arbre centenari, però és obligació de tots salvaguardar-lo també como a símbol de la memòria històrica, tal com fem amb altres elements de l’arqueologia industrial de la nostra ciutat.

Si us plau, feu tot el possible per salvar aquest bocí d’història dels nostres avantpassats. Els dipòsits i altres elements que respectem fan referència a les màquines, aquest arbre simbolitza les persones i el moment social que els va tocar viure. No matem el record de les persones.

Sé molt bé que la decisió no és fàcil, però a vegades el preu de les coses no s’ha de mesurar per la seva existència sinó pel que suposa la seva absència.

Gràcies per llegir aquesta opinió. [Cartes al director · Diari de Girona]