El dia que vaig seure a escriure aquestes ratlles volia encapçalar l’escrit amb un Bus i no Bush, aquest darrer pronunciat en castellà és fonèticament idèntic al primer, però el pas dels dies m’han decebut d’igual manera que molts dels lectors. Potser la teòrica antiga democràcia dels nordamericans ha oblidat tots els preceptes que la justificaren en el seu naixement o simplement s’aferra a aquells que no tenen cap significació després dels dos-cents anys que fa que fou escrita.

És de justícia, després de la publicació de l’article a l’edició digital d’eldimoni.com el dia 23 de setembre, que ara és faci un retorn parcial i s’exposin els avenços assolits almenys en una de les fites que allà comentàvem.

La sisena edició del BusNit Fires de Sant Narcís Salt-Girona (Salt, Santa Eugènia de Ter, Sant Narcís, Jutjats de Girona) finalment ha estat un projecte conjunt entre els Ajuntaments de Salt i Girona, amb el suport del Consell Comarcal del Gironès de nou des de fa tres edicions.

Només dir un: «Ja era hora!»

Aquesta iniciativa no té altra voluntat que posar a l’abast de tots els i les joves que ho desitgin un mitjà de transport en horari nocturn per l’àrea urbana, assequible, a l’abast de casa i dels llocs d’interès, en unes dates tan senyalades.

La voluntat i intenció del servei és avançar per una societat més moderna, respectuosa amb el medi, potenciant l’ús dels mitjans de transport públic, reduint les situacions de risc i l’accidentalitat entre els joves.

Els usos del servei han estat molt bons i alguna nit fins hi tot excel·lents. Un total de 2.467 passatgers han fet ús del servei i cal destacar que el dissabte 30 d’octubre de fires foren 605 els passatgers, establint un registre històric.

Un servei que ha suposat un esforç relatiu per a les tres administracions, degut a que l’ús en augment n’eixuga el marge de sufragament públic.

El canvi en la interlocució amb Girona ha permès aquest pas endavant, sovint el tripartit ens deixa escletxes d’apropament a un govern que ja no és monolític, monocolor, de pensament únic i inercètic. L’Espanya plural que alguns reclamen, sovint és veu poc aplicada en l’àmbit local, la diversitat a casa sempre és més difícil d’acceptar que a l’exterior.

Només dir que a Girona encara li calen reflexions en molts àmbits per transformar-la, sense imposició i sense que se’ns imposi. Les escletxes de llum en finestres obertes que deixin passar nova claror, nous aires i noves idees a una Girona que s’ho mereix. Una nova Girona feta de noves generacions de ciutadans, alguns joves incorporats a la opinió pública des de la participació ciutadana, la cultura, l’àmbit acadèmic, l’empresa o l’oci, d’altres més veterans que veuen que els canvis no són altra cosa que impulsos d’il·lusió, de renovada energia i d’apropament a utopies, també d’errors i aprenentatges constants.

Com ja he dit en d’altres ocasions no podem caure en l’error de ser capital de nosaltres mateixos, capitaleta de províncies resignada sota el lema que les coses són així per que no poden ser d’una altra manera.

Joan Quer de la Torre
És fill del barri de Sant Narcís i exresident de la Rodona