D’entrada, mil disculpes. Sóc, mig volgudament, un analfabet digital: no tinc mòbil ni participo en les aplicacions tecnològiques comercials més arrelades del tipus whatsapp, facebook, twitter, etc. El meu analfabetisme, però, crec que no m’impedeix observar el canvi sociocultural que està generant l’ús massiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació: només de sortir al carrer es veu clarament l’impacte que genera en les relacions humanes. Diuen els experts que més de 3.000 milions de persones estan on line i poden accedir a més de 1.100 milions de llocs web. Lògicament, penso molt en l’impacte que tot plegat representa en l’àmbit de l’educació crítica…

Xarxes i acció política/pedagògica

I analfabet digital que em declaro per quin motiu escric avui sobre el tema? Doncs, ho faig motivat per la demanda d’una amiga que m’ha fet arribar tres missatges publicats a les xarxes relacionats amb el vot de la CUP-CC als pressupostos del govern. Ella sap que vaig participar a l’assemblea territorial Nord Oriental celebrada a Celrà el passat dijous, coneix el meu vot que va ser a mà alçada per decisió majoritària, i creu que puc sentir-me al·ludit. Comento els missatges molt breument abans de tornar a les xarxes…
1) F.M.S., via twitter, assenyala la contradicció i perversitat del sí cupaire als pressupostos, un «drama» el «sí condicional que sosté l’hegemonia de la dreta catalanista neoliberal». Entenc perfectament els obligats comentaris de l’apreciat dirigent de L’Aurora, entenc també els límits de l’eina, 140 caràcters, i no seré jo qui polemitzi sobre les contradiccions de l’esquerra anticapitalista. 2) X.V.P., via facebook, en un text crec que molt millorable des de l’anàlisi polític i el rigor textual, fora de destacar la «renuncia als ideals» de la CUP, fa un parell d’aportacions interessants: les profètiques («saben que unes noves Eleccions els portaríen a la desaparició», «Adéu CUP anticapitalista»,…), que no considero aquí per raons òbvies, i les comminatòries («Quan, al mes vinent, veiem a membres de la CUP manifestar-se per una educació i sanitat públiques de qualitat, què els hi direm? Hipòcrites?…» i «I quan us veiem amb samarretes “molones” a la propera mani pro-serveis públics, pensarem: Què collons feu aquí, si sou part del problema?») que em fan preguntar: podrà d’ara en endavant manifestar-se la militància de la CUP a favor de l’educació, la sanitat i tot allò que li roti? Algú té l’exclusiva per atorgar els permisos? Ho deixo aquí… 3) I, finalment, L.T.M., comenta el text anterior, i escriu ni més ni menys això: «No han renunciat als ideals, han traït als votants i s’han mostrat tal com són: covards, nens bé jugant a fer la revolució i sectaris. #atomarpelcul». Faig servir la ironia: amb setanta tacos a l’esquena em fa gràcia sentir-me dir que formo part dels «nens bé»… i ho deixo aquí també.
La persona que em fa arribar aquests missatges publicats a les xarxes em comenta que és habitual la desqualificació gratuïta, la mentida, l’insult, l’amenaça i més. No només en relació a la CUP, és clar. I jo, des de la meva declarada ignorància em faig creus, que diria la gent. D’una altra banda, i sens oblidar les grans aportacions a les lluites de tota mena, sóc conscient que l’ús massiu de les tecnologies i l’extensió de les anomenades «xarxes socials» ha impactat en el teatre de la política, de la política espectacle, i, per tant, en l’analfabetisme polític i, en general, en l’educació popular. I no sempre de la millor manera possible. Els anteriors exemples crec que són molt suggeridors: deixar que la legítima difusió d’idees, el necessari debat crític i la proposta d’acció política caminin gairebé exclusivament via xarxes sense complementar-se amb la formació política permanent, la sistematització rigorosa i en profunditat de les lluites i la presa de decisions assembleària crec que només fa que consolidar i estendre l’analfabetisme polític i posar pals a la roda de la unitat popular.

Una proposta per a Pla de Ter

Crec que el tema s’ho mereix. Em refereixo a la relació i l’impacte de les xarxes en les relacions personals i comunitàries, en l’educació popular i l’analfabetisme polític i, en definitiva, en l’acció social o sociopolítica transformadora. Però, sobretot, em refereixo a l’alfabetització digital i política de la gent de Pla de Ter, de la gent jove especialment que tenen la missió d’escriure el present i el futur republicà, de valors republicans, del nostre poble amb la millor lletra possible. Certament, la irrupció de l’univers internet, malgrat els riscos coneguts de privacitat, seguretat, mercantilització, controls de qualitat, etc., ha representat una via oberta a la democratització de la comunicació, de la informació i de la presa de decisions personals i col·lectives, però com sempre, si bé es cert que amb l’educació només no n’hi a prou, sense l’educació no ens apropiarem mai dels beneficis del progrés de la ciència, i, fins i tot, els podem enfrontar als nostres interessos més nobles i justos. De tot plegat en podríem començar a parlar un dia a l’Ateneu Eugenienc, no? Vinga, que el temps digital corre…