En el dossier Les fàbriques de la cultura s’expliquen les característiques de quatre fàbriques gironines convertides en equipaments culturals: la de Celrà; Can Mario de Palafrugell; la Coma Cros de Salt; i la Marfà de Santa Eugènia de Ter.

El núm. 256 de la Revista de Girona està encapçalat pel dossier que porta per títol Les fàbriques de la cultura, un reportatge realitzat pel crític d’art Eudald Camps i el fotògraf Pep Iglesias, en el qual s’analitza el canvi d’ús que han experimentat algunes de les antigues fàbriques existents a les comarques gironines, que han abandonat la seva faceta industrial i s’han convertit en infraestructures culturals de gran rellevància.

En el dossier s’explica la història i s’analitzen les característiques de quatre d’aquestes fàbriques: la polivalent fàbrica de Celrà, on s’ubiquen un gran nombre d’equipaments culturals del municipi; Can Mario de Palafrugell, un espai d’art contemporani dedicat a l’escultura; la Coma-Cros de Salt, recinte versàtil que aglutina tot tipus d’iniciatives escèniques i teatrals, i la Marfà de Santa Eugènia de Ter, a Girona, plantejada com un projecte de futur, encara no materialitzat, que pretén esdevenir un centre neuràlgic de la vida cultural i social gironina.

Aquest número de la Revista de Girona també inclou diferents apunts relacionats amb l’actualitat cultural i social de les comarques gironines, amb les lletres (relats a la xarxa) i amb els clàssics (Marià Vayreda), com també amb l’art i el patrimoni (el cinema; el veí de Santa Eugènia, l’eugenial Francesc Torres Monsó al segle XXI; la Fundació Mascort, o els rellotges de sol gironins).